Austràlia és el sisè país més gran del món, i és per si mateix, alhora, el continent més petit del planeta (o, dit d'una altra manera, l'illa més gran de la Terra). Les dimensions del continent–nació són immenses: fa 3.700 km del cap York (al nord de Queensland) al sud de l'illa de Tasmània, i gairebé 4.000 km de punta a punta en sentit latitudinal. Tanmateix, la disponibilitat de terres conreables hi és molt migrada. Només el 7% de la superfície terrestre d'Austràlia pot ser conreada, mentre que a la Unió Europea aquest percentatge representa el 25% i als Estats Units pràcticament arriba al 20%. Aquesta escassa presència de sòls agronòmicament aprofitables té molt a veure amb les condicions físiques del país, en especial amb les climàtiques. A tall d'exemple, la mitjana anual de precipitacions totals al continent és molt baixa en comparació amb la resta d'àrees habitades de la Terra; a més a més, és enormement variable, tant en el temps (amb prolongades sequeres molt severes que se succeeixen durant anys) com en l'espai. Les àrees poc o molt plujoses es disposen de forma concèntrica al voltant d'una enorme àrea central del país molt àrida, tot i que a l'oest l'aridesa arriba fins a la costa. Malgrat aquesta contundent geografia física, tan desfavorable, convé tenir en compte que Austràlia és un país molt ric en recursos minerals i energètics de diversa mena: gas, ferro, carbó, petroli, zinc, níquel, or, estany, etc. Alguns d'aquests minerals tenen una cotització molt alta; per exemple el níquel, el qual té un valor igual a cinc vegades l'or (en pesos equivalents).

El creixement econòmic desfermat d'Austràlia la darrera dècada no ha repercutit en la disminució real de les diferències socials. Si bé la renda dels grups més desfavorits s'ha tendit globalment a aproximar a la de les classes mitjanes o més benestants, perseveren les diferències en termes d'afectació de l'alcoholisme, assistència sanitària, educació, habitatge, crim, exclusió social o manca d'oportunitats per a la mainada. És especialment punyent la qüestió de l'habitatge, i més en la mesura que l'ocupació i les rendes globals han pujat molt, fet que ha motivat que la demanda sobrepassés de llarg l'oferta disponible de nous habitatges. En aquesta tessitura, les classes desfavorides han estat excloses de l'accés a l'habitatge digne. Totes aquestes dades generals de caire socioeconòmic es coneixen, però en canvi es té menys informació sobre l'impacte geogràfic de les desigualtats generades durant l'etapa recent de prosperitat. Intentarem treure'n l'entrellat a continuació.

En termes de distribució espacial de la població, detectem una sèrie de processos interessants. El creixement de la població s'està produint a les ciutats, mentre que les àrees rurals –conformades amb el desenvolupament agrari esdevingut durant la colonització del segle XIX i els inicis del segle XX (sobretot els diferents "cinturons del blat" o wheatbelt de cadascun dels estats)– mostren una tendència aguda a la despoblació. Alhora, es produeix un sorprenent (tot i que lleu) increment demogràfic en àrees molt remotes (1), per exemple a Austràlia Occidental, sobretot mercès a l'augment de l'activitat minera. Si bé és cert que la identitat australiana es basa, des del punt de vista de la geografia cultural, en la ruralitat i en el paisatge del colon pioner conquerint el bush –que, en anglès australià, es refereix a la "natura verge" forestal o de matollar en àrees no colonitzades per l'home blanc– (Carroll, 1992; Tonts, 2002), a la pràctica la població australiana prefereix viure en localitats metropolitanes i costaneres, que precisament donen l'esquena al rerepaís rural i a l'imaginari paisatgístic nacional. I aquesta població australiana tria les localitats mineres remotes, com tindrem ocasió de veure més endavant, només perquè no li queda més remei.

En termes econòmics, convé tenir present que el creixement experimentat al conjunt de la federació s'ha basat sobretot en els recursos d'un dels estats, Austràlia Occidental, el PIB del qual s'ha pràcticament doblat els darrers 15 anys (en el període 1990–2006 s'ha incrementat en un 107%). Mentre que l'agricultura, la indústria, els serveis o la construcció han baixat o han mantingut estable llur contribució al PIB estatal, la mineria ha doblat la seva importància, del 15% el 1990 a més del 30% el 2006, de manera que ja és el principal sector econòmic d'Austràlia Occidental. D'aquesta

Mapa 1. Estats i territoris (en cursiva) de la federació d'Austràlia. Elaboració de Valerià Paül.

manera, el "miracle econòmic australià" es basa de forma significativa en uns determinats territoris. Territoris el creixement dels quals reverteix en el creixement global de la federació; però que, tanmateix, no reben les inversions oportunes del govern federal. Per exemple, Austràlia Occidental ha contribuït substantivament al progrés del país, però en canvi pateix un retorn escàs per part de la Commonwealth (govern federal). Aquesta feble implicació federal ha coincidit a grans trets amb el domini polític i ideològic del neoliberalisme, que s'ha manifestat en el territori amb un replegament de la inversió en serveis i infraestructures. Així, l'habitatge no ha rebut cap atenció (de fet, fins fa poc no ha existit una política federal d'habitatge verbalitzada com a tal), els serveis mèdics o educatius han estat negligits, no s'han mantingut les carreteres, no s'han creat xarxes de distribució d'aigua potable o de recollida d'aigües fecals, etc. En aquest sentit, convé subratllar que hi ha una gran quantitat de barris nous a Austràlia que, directament, no tenen serveis de proveïment o d'evacuació d'aigües.

En el cas concret d'Austràlia Occidental (2), és significativa la dada següent: el 82% de la població estatal viu al Gran Perth (l'àrea metropolitana de la capital de l'estat). El creixement demogràfic de l'estat ha estat intens i s'ha concentrat sobretot a l'àrea de la capital, i en alguns punts concrets molt remots (a un o dos milers de quilòmetres), mentre que tota la perifèria rural de base agrària del sud-oest de l'estat, a grans trets coincident amb la regió del Wheatbelt (3), roman en un estat de letargia i pateix una marcada tendència al despoblament (McKenzie & Stehlik, 2005). La major part de la nova ocupació creada pel sector miner s'ha donat precisament a les àrees mineres remotes o a Perth, de manera que en aquests dos àmbits territorials s'ha produït una pressió extrema en el mercat de l'habitatge. Convé assenyalar que l'ocupació té un perfil predominantment masculí i això produeix desigualtats molt fortes en la distribució per sexes, fins al punt que en les àrees mineres hi ha un 40% més d'homes que de dones.

seguir >>>