La tercera jornada del II Congrés Català de Geografia, concebuda a banda del desenvolupament de les quatre ponències amb què fou estructurat, consistí en una sortida d’estudi a les terres del Garraf; i concretament a la seva capital, la ciutat de Vilanova i la Geltrú. En essència, aquesta activitat responia a la filosofia que havia guiat la concepció general del segon congrés (i en la mateixa línia que havia presidit l’organització del primer): apropar-se, com a premissa irrenunciable, a les realitats territorials, i centrar el protagonisme de la convocatòria en una ciutat i en un àmbit geogràfic diferents del lloc on s’hagués dut a terme el gruix principal de les activitats del simposi.

Amb una quarantena de participants, i sota el guiatge de Joan Tort, la sortida s’inicià de bon matí amb el trajecte en autocar de Barcelona a Vilanova. En arribar a la ciutat, i abans de fer cap a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, es va fer una breu parada a la zona portuària. Allà es va tenir ocasió d’observar l’emplaçament general de Vilanova i de subratllar la implicació que la ciutat té amb el mar. Una implicació que es manifesta en l’envergadura que ha assolit avui dia el port (en tres plans o direccions: mercadera, pesquera i esportiva), i que és el reflex d’una evolució històrica puixant, vinculada de manera molt especial amb l’exportació de vins i aiguardents cap a ultramar, i que tingué els seus moments àlgids entre la segona meitat del segle XVIII i la darreria dels segle XIX.

A continuació la comitiva va fer cap a l’emblemàtic edifici de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, lloc on era previst el desenvolupament de l’activitat acadèmica del matí. Allà el grup fou rebut per la directora de la institució, Sra. Montserrat Comas, i per la regidora de cultura de l’ajuntament de Vilanova, Sra. Isabel Pla. Seguidament, la pròpia Montserrat Comas desenvolupà una intervenció que, sota el títol Víctor Balaguer, el personatge i la biblioteca, tenia el propòsit fonamental de presentar la figura de Víctor Balaguer en el seu context polític, social i cultural, i, com a ‘prolongació’ de la persona, el seu llegat en forma de biblioteca i museu. Una biblioteca que, definida per Comas com "la construcció física d’una idea d’organització de la societat liberal", ha esdevingut avui, per la seva pròpia especificitat (que afecta, entre altres aspectes, el vessant de la cartografia) un referent clau en el patrimoni cultural de la ciutat i del conjunt del país.  seguir >>>