<<< retrocedir  Seguidament, l’interval d’una pausa-cafè permeté que els assistents disposessin d’un temps per visitar amb detall l’edifici, i veure de prop les importants col·leccions de llibres, de mapes i de pintura que hostatja, i que constitueixen el cos material del llegat de Víctor Balaguer. D’una manera particular el públic tingué a l’abast, en els vint-i-set mapes exposats amb motiu del congrés, una mostra significativa i eloqüent de la riquesa del fons cartogràfic de la institució.

L’activitat acadèmica del matí es completà amb les dues intervencions que tingueren lloc a continuació. D’una banda, la d’Anna Mompart i Jordi Ferrer, amb el títol El plànol d’Eixample de Vilanova i la Geltrú de 1876; de l’altra, la d’Anna Ma. Casassas i Carme Montaner, amb l’enunciat La col·lecció cartogràfica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. A la primera, els ponents centraren la seva atenció en l’anomenat “Plano general de Villanueva y Geltrú. Líneas de prolongación y proyecto de puerto. Año 1876”, promogut per Francesc Gumà i Ferran i que és la base del ector de Vilanova conegut avui com a

Un moment de la visita urbana
captada per Montserrat Cuxart.

Eixample Gumà. Tot i haver tingut un grau de compliment relatiu, com assenyalaren els ponents, el pla tingué una gran repercussió en la geografia urbana de la ciutat i ajudà a fer possible, al llarg del segle XX, que Vilanova esdevingués una de les fites significatives de la xarxa de ciutats mitjanes del país. Al seu torn, la segona intervenció consistí en l’explicació de les característiques i les particularitats de la col·lecció de mapes que guarda la Biblioteca Museu, i de la qual, com ja s’ha dit, se seleccionaren vint-i-set mapes com a mostra; les conferenciants, respecte d’això, remarcaren que tot i que la col·lecció no compta amb un nombre molt elevat de referències (poc més de cinc-cents mapes i uns vint-i-cinc atles), és altament representativa de l’època i del personatge que la formà.

La jornada es va cloure amb un dinar col·lectiu que tingué lloc en un local situat, precisament, al cor de l’Eixample de Vilanova, i amb l’activitat que es dugué a terme a la tarda. Activitat que, més enllà de la limitació temporal i de l’adversitat meteorològica, consistí en un recorregut urbà que completava el que s’havia dut a terme, amb caràcter introductori, a la primera part del matí. És a dir, un trajecte a peu des de la Plaça de la Vila al nucli antic de la Geltrú, amb l’església i el castell, per passar a continuació a l’antic carrer major de Vilanova i a la plaça de les Neus. Aquesta plaça, presidida per l’església de Sant Antoni, amb el seu característic campanar, representa també l’inici de la Rambla (coneguda primer com a Rambla Principal i, després, com a Rambla de la Pau), veritable columna vertebral de la Vilanova moderna i de l’anomenat Eixample Gumà. Aquest popular vial, rèplica en sentit metafòric de la Rambla barcelonina, fou seguit pels assistents fins a la seva confluència amb el Passeig Marítim, punt que significava la fi del trajecte per la ciutat. I, previ trasllat de les persones que tornaven a Barcelona, la cloenda material de la tercera jornada del congrés. [Joan Tort]