Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   
     

[...retrocedir]   La conferència acabà amb el tercer model estudiat: el poble del Pont de Vilomara. Aquí, sense abandonar el pes de la vinya, el protagonisme l'adquirí l'estructura de poblament a partir d'una fàbrica tèxtil. El conferenciant volgué desmitificar la idea segons la qual les colònies industrials s'instal·len a sectors deshabitats per a evitar la introducció d'idees revolucionàries entre els obrers. Segons ell, les primeres fàbriques neixen prop de nuclis habitats –aquest seria el cas de la fàbrica del Pont de Vilomara- i només quan aquests indrets s'hagin exhaurit, els fabricants en buscaran d'altres on aixecar un poble nou.

El territori del futur poble del Pont de Vilomara estava en mans de sis masos. El 1840, un d'aquests masos –el mas Maromas- es veurà en la necessitat de desprendre's d'algunes

 

terres i establirà una sèrie de patis que donaran pas a un petit raval prop de l'església. Un any després, el propietari del mas del Pont estableix un tros de terra a la família Jover de Barcelona per a què hi construeixin una fàbrica. Aquests no tenen la intenció de fer-hi cases per als treballadors: qui vulgui treballar a la fàbrica haurà d'espavilar-se per viure a les cases aixecades a les antigues terres del mas Maromas, que han donat pas a un urbanisme un xic caòtic, o bé a les cases establertes a l'altra banda del pont, ja en terme de Manresa, i que van sorgir del mas Marcetes. Finalment, els Jover acabaran comprant el mas que ha donat nom al poble i aixecaran nous edificis per habitatges. El conjunt dels quatre elements -els tres grups de cases i la fàbrica– seran bàsicament el que avui coneixem com el Pont de Vilomara. Seria erroni, però, pensar que el poble és fruit exclusivament de la industrialització.

 

De nou, apareix la vinya per entendre aquest tercer model de poblament. L'economia dels primers habitants del nou poble del Pont de Vilomara tenia dos eixos bàsics: la fàbrica i el treball a les vinyes. Ambdues activitats es complementaven. Ferrer va demostrar la importància de la vinya al Pont de Vilomara mostrant unes imatges d'una joia del patrimoni arquitectònic del Bages: les tines construïdes enmig de les vinyes. Amb aquesta suggestiva imatge l'historiador Llorenç Ferrer tancava la seva conferència. [Jordi Cortès i Roser Serra]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Cortés, Jordi, i Serra, Roser (2007): "El paisatge rural del Bages. Ressenya de la conferència de Llorenç Ferrer a la Societat Catalana de Geografia, SCG (11 de desembre de 2007)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95271.htm

A sobre: el Llobregat, el pont de Navarcles, la fàbrica...; fotografia de P. Alegre (abril 2007)

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
29 de desembre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat