<<< retrocedir  Però el centre d’interès de la vall del Flequer és l’abundància de tines que el segle XIX es trobaven enmig de les vinyes, construïdes per tal d’estalviar al pagès –propietari o rabassaire- el feixuc transport del raïm fins al poble o la masia a través de corriols de muntanya. No es coneixen a Catalunya altres construccions similars, fora d’aquest conjunt de les valls del Montcau, en la seva

major part dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta de dipòsits generalment cilíndrics, construïts amb pedra i morter de calç, folrats per dins amb cairons o rajoles vidriades. Com ens explicà el professor Llorenç Ferrer, les tines es feien aprofitant el pendent; a la part superior del darrere es descarregava i es trepitjava el raïm damunt un brescat de fusta; a la part frontal inferior de la tina hi ha la boixa o pedra foradada que feia la funció d’aixeta. La boixa (i per tant el vi) es protegia amb una barraca amb porta enreixada, construïda annexa a la tina.

El següent centre d’atenció de la nostra sortida fou el monestir de Sant Benet de Bages, actualment propietat de Caixa Manresa i en avançat procés de restauració. Establert a la vora del Llobregat a mitjan segle X, el monestir està format per un conjunt d’edificis on conviuen diverses reformes i estils arquitectònics. Precisament el diàleg i

coexistència d’un llegat d’èpoques molt dispars ha estat un dels principals reptes afrontats per l’innovador model de restauració aplicat. Els elements monàstics més emblemàtics corresponen, però, als segles XII-XIII: l'església d’una nau que dóna lloc a un gran absis, l’elegant cimbori en forma de torre, el formidable campanar quadrat adossat, al capdamunt del qual vam poder pujar, i –és clar- el claustre, ornat amb 64 capitells. El monestir compta amb un celler gòtic –en aquest moment en obres- que ens parla dels lligams de Sant Benet amb la vinya. L’abat senyorejava una baronia amb jurisdicció als pobles veïns: Sant Fruitós, Navarcles, Rocafort. Un dels principals ingressos senyorials s’obtenia en forma de vi, atès que la vinya era un dels conreus més importants de la rodalia des de l’Edat Mitjana.

Prop del monestir –potser massa?- es construeix un extens complex d’edificis format per un hotel, la Fundació Alícia -Alimentació i Ciència– liderada pel cèlebre cuiner Ferran Adrià i un edifici multifuncional apte per a convencions i congressos. Es tracta també d’un projecte impulsat per Caixa Manresa; una aposta arriscada sota molt punts de vista, però cal confiar que doni els seus fruits, entre altres: el redescobriment de Sant Benet, la potenciació del turisme al Bages i a la Catalunya central i, en definitiva, la inserció del Pla de Bages (altrament la ciutat real de Manresa) en el mapa mental del sector empresarial i de serveis català. Caldrà esperar per a veure’n els resultats, però és innegable que el nou conjunt de Sant Benet suposa una singular i interessant fórmula de dinamització territorial partint de l’aprofitament del patrimoni cultural.   seguir >>>