[...retrocedir]   El gruix de la conferència girà, com s'ha dit abans, entorn a la gènesi de l'estructura del poblament, simplificada en els tres models. El cas de Navarcles fou al qual més estona dedicà l'autor. La morfologia actual del poble de Navarcles es remunta al segle XVII, però per entendre-la hom ha de recular a l'alta edat mitjana quan l'autoritat comtal creà el terme de Manresa sota l'administració d'un veguer. En aquest terme, la propietat lliure (alou) tindrà molta importància, però la fundació del monestir de Sant Benet de Bages en un extrem, anirà alterant a poc a poc l'estructura de la propietat, de manera que a finals del segle XIV l'esmentat monestir haurà passat a controlar gran part de les terres del terme de Manresa. El patrimoni de Sant Benet s'anirà gestant a poc a poc, a base de petites donacions -parcel·la a parcel·la, com molt bé va assenyalar Llorenç Ferrer-.

A diferència d'altres monestirs, no hi haurà grans donacions. Això es traduirà en una estructura de la propietat multiparcel·lària. Així per exemple, al capbreu de 1338, a Navarcles,

en només 3,5 km², hom compta 196 parcel·les en mans de Sant Benet. El monestir acabarà comprant moltes de les terres que queden entre aquest parcel·lari tan diversificat. Aquestes terres el monestir les gestionarà donant-les en emfiteusi als pagesos. Aquest tipus de contracte proporcionarà importants rendes al monestir. Emperò, Ferrer es pregunta com pot ésser que un monestir que controla tantes riqueses passi a finals del segle XVI a reduir els seus ingressos de manera tan dràstica. Segons ell, l'explicació cal buscar-la per una banda en els efectes de la pesta negra i per altra en la reducció de censos a diners. La pesta negra farà que gran part del terme quedi buit, donant pas als masos rònecs. L'explotació de les terres abandonades anirà concentrant-se en mans de pocs masos, de manera que unes quantes famílies acabaran treballant les terres del monestir. Amb el temps, sobretot a conseqüència del gran creixement de població i de la necessitat d'obtenir diners, aquests masos aniran desprenent-se de les parcel·les més apartades del mas -alhora les més properes a l'església de Navarcles-. Aquí

s'estableixen patis de terra amb la finalitat de construir una casa amb l'hort al darrere, donant pas a la configuració del nucli actual. Així anava dibuixant-se la morfologia del poble de Navarcles.

El municipi de Castelladral, a l'Alt Bages, respon a un altre tipus de poblament. La pressió demogràfica del segle XVIII no es tradueix en aquest sector de la comarca en l'aparició d'un poble, sinó en l'augment del poblament dispers. Es reconstrueixen alguns masos rònecs i es donen parcel·les en emfiteusi amb possibilitat de fer-s'hi una casa. La toponímia de la zona –la Casa nova de..., la Caseta...- ens recorden aquest model de poblament agrari basat en el conreu de la vinya. Llorenç Ferrer ressaltà també, com a curiositat, que a Castelladral s'intentaren implantar colònies de rabassaires, que haguessin pogut donar peu a l'aparició d'un petit poblet, però l'intent no reeixí.   [seguir...]

A sobre: escenaris bagencs en renovació: mallola a Jaumeandreu (Fals); fotografia de P. Alegre (octubre 2006)