La conferència del mes de desembre del curs 2007-08 anà a càrrec de l'historiador de Navarcles Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d`història contemporània de la Universitat de Barcelona. Sota el títol de El paisatge rural del Bages, el conferenciant va oferir al públic assistent a l'acte una suggerent síntesi històrica explicativa de la configuració d'alguns dels paisatges de la comarca del Bages.

Llorenç Ferrer fou presentat per Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia, el qual aprofità per reivindicar els lligams entre historiadors i geògrafs. Deixeble del també historiador Emili Giralt, Ferrer s'ha dedicat a la història agrària, especialitzant-se sobretot en la vinya al Bages, essent així que l'any 1987 va veure publicada la seva tesi doctoral amb el títol de Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (segles XVIII i XIX). Les seves línies d'investigació han seguit bàsicament tres camins: la ja
 

esmentada història agrària, la història de la industrialització i la història de la família.

El conferenciant va començar recollint el guant que li havia llençat Francesc Nadal i encetà la xerrada fent referència a l'obra del geògraf bagenc Joan Vilà-Valentí El Bages, un clàssic de la geografia comarcal catalana, de la qual va projectar alguns mapes que van servir d'homenatge a aquest geògraf de Sallent i d'excusa per a introduir els objectius de la conferència. Aquí aprofità per a fer un incís i matisar alguns aspectes sobre el títol de la dissertació, dient que, més que centrar-se a l'estudi dels paisatges, parlaria de la configuració del poblament d'alguns nuclis del Bages íntimament relacionats amb l'estructura agrària de la comarca. Per a tal fi, Ferrer recolzaria el gruix de la conferència en l'anàlisi de tres models diferents de poblament: Navarcles, Castelladral i el Pont de Vilomara. Prèviament, però, va ser necessària una explicació general de com s'havia arribat al

poblament actual de la comarca, concentrat bàsicament en el que es coneix com la “Y” formada pels rius Llobregat i Cardener, eixos fonamentals del Pla de Bages. Aquestes dues valls han anat omplint-se d'efectius humans bàsicament per la industrialització –basada sobretot, però no únicament com va recalcar Ferrer, en el model de les colònies tèxtils- i pel conreu de la vinya. Aquest conreu seguia un model econòmic mancat d'una estructura comercial sòlida, la qual cosa serà fatal quan els mitjans de transport millorin i productes d'altres zones envaeixin els seus mercats tradicionals, el que els comerciants del vi bagenc anomenaven la Muntanya (comarques d'Osona, Bages i Ripollès). La base d'aquest model econòmic seria la família que tenia vinya, normalment en règim de rabassa morta: l'home es dedicava a les terres i les dones i la canalla, al treball a les fàbriques.   [seguir...]

A sobre: l'antiga parroquial de Sant Martí de Serraïma fotografiada per P. Alegre (gener 2007); la fotografia del conferenciant és d'E. Bertran (SCG)