Dins del programa d’activitats del curs 2007-08 de la Societat Catalana de Geografia, el proppassat dia 6 de novembre va tenir lloc la conferència pronunciada per Mariano Barriendos, doctor en geografia i professor del departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, amb el títol Els riscos climàtics en perspectiva històrica. Singularitat i aplicabilitat de la informació climàtica continguda en arxius històrics. L’acte, que es va desenvolupar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a partir de les set del vespre va comptar amb l’afluència d’una vintena d’assistents i va iniciar-se amb el repartiment dels premis Palau Vera.

El ponent, Mariano Barriendos, va iniciar la conferència animant la sala a perdre la por a consultar la documentació històrica

continguda als arxius si el que es vol és analitzar el canvi climàtic. De les seves paraules es desprenia una ferma convicció –que comparteixo- de com els arxius poden ajudar a fer estudis de geografia històrica en general, però també de tipus ambiental en particular, un aspecte que sovint s'ha tingut poc en compte.

Centrant-se en la temàtica de la conferència (els riscos climàtics en perspectiva històrica) va explicar com a través de la informació meteorològica i climàtica continguda als arxius es poden, per una banda, conèixer millor els fenòmens naturals antics a partir de l'estudi dels seus casos i, per altra, interpretar l'actitud de la societat davant de determinats episodis meteorològics de risc. Tot plegat per a poder aplicar el principi de prudència i tenir més informació per afrontar el futur, destacant com sovint els patrons de comportament humà es repeteixen al llarg del temps i per generacions que passin es reacciona igual davant situacions similars.

Dit això, va presentar l'estructura de la conferència que va separar en quatre apartats: 1. Aspectes conceptuals, 2. Fonts documentals històriques en climatologia, 3. Sistemes de classificació de la informació climàtica històrica i 4. Estudi de casos (4.1 Sequeres i 4.2 Inundacions).

A la discussió dels aspectes conceptuals, el ponent –penso que encertadament- va optar per un discurs provocatiu cridant l'atenció del públic amb comentaris i imatges diverses sobre el clima mediterrani i la irregularitat de les precipitacions: els diluvis i les sequeres com a comportaments extrems i els canvis climàtics dels darrers dos mil·lennis, des de l'episodi càlid medieval (solar forcing) a l'escalfament actual (human forcing), passant per la miniglaciació dels segles XIV a XIX (solar and volcanic forcing), van cridar l'atenció de la sala. Aquest recurs molt didàctic va fer que el discurs guanyés en comentaris generals, però que lògicament perdés qualitat de detall i sensibilitat de matisos, com quan va contraposar el “model d'antic règim”, tal i com s'anomena al moment previ al desenvolupament del capitalisme modern, amb el “model neoliberal”, identificant el primer amb el rei Carles III i el segon –alerta!- amb l'exalcalde de Marbella Jesús Gil.

Segons Barriendos, l'argument que sosté aquesta “llicència” és que abans les societats estaven molt més exposades al risc dels fenòmens extrems i en canvi actuaven amb molt més sentit comú, tenien una percepció molt més equilibrada de la situació amb una elevada cohesió social i això els permetia superar els estralls. Mentre que durant el model neoliberal, només compta l'increment econòmic, encara que sigui a costa de sobreexplotar els recursos naturals i s'aprofiti

la tecnologia per incrementar els beneficis. Fet que suposa una exposició creixent al risc meteorològic, un augment de la vulnerabilitat a episodis de tota mena i que la societat tingui una percepció alarmada del risc. I que davant els danys greus i les pèrdues econòmiques, el que es faci sigui augmentar la protecció i buscar compensacions i inversions que mitiguin el desastre, enlloc d'evitar els problemes prevenint situacions perilloses. Personalment res a dir a les idees i l'exageració del discurs per captar l'atenció, que no sigui que va faltar dir que ni ara tot és tant negatiu ni abans tot era tant positiu, perquè la relació de la societat amb el seu entorn no ha estat mai lineal.

El repàs a les fonts documentals històriques en climatologia va servir per exposar a la sala com una de les informacions documentals escrita més utilitzada a Europa: l'observació directa dels fenòmens meteorològics, no existeix a casa nostra. Per aquesta raó, ha calgut recercar en d'altres tipus de documentació escrita, com l'administrativa municipal dels segles XIV a XIX, que aporta informació dels episodis extrems i dels seus impactes a l'àmbit mediterrani. L'exemple dels ponts que s'emporten els aiguats va servir per explicar un suport complementari que es troba en els expedients de les obres públiques, que per exemple permeten fer càlculs de cabals com s'ha fet per al cas de Girona.   seguir >>>