Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

Aquesta primavera, la Societat Catalana de Geografia ens ha ofert un interessant cicle de cinc conferències sobre “la Geografia i la història dels viatges”, coordinat per la filòloga Isabel Soler i el geògraf Enric Mendizàbal. Curiós i remarcable és el fet interdisciplinari aconseguit per parlar de les geografies del viatge: filosofia (Rafael Argullol), literatura (Isabel Soler i Rafael M. Mérida), història (Juan Pimentel) i antropologia (Pep Bernadas).

Temes tant variats com les amazones de l’“illa de Califòrnia”, la significació que suposa la literatura de viatges per un escriptor, l’experiència personal d’algú que ha estat capaç de crear un negoci molt rentable sota el lema “viatja”, l’exòtic encontre (o desencontre) entre el rei de Siam i l’ambaixador dels Països Baixos, el voler fer d’una pagoda asiàtica una església com Déu mana, o les múltiples lectures crítiques que es poden fer de la construcció del coneixement científic a través del viatge... Tot això i algunes coses més s’han escoltat a les boniques sales de l’Institut d’Estudis Catalans entre finals de març i principis de maig d’enguany.

L’escriptor i filòsof Rafael Argullol, amb un títol tant suggerent com “El viatge com a vida multiplicada” ens rescatà la part més personal, creativa i literària de deixar constància del viatge. Ens parlà de l’experiència del viatge en primera persona, centrant-se en la figura del viatger. D’aquella vessant relacionada amb l’autoria del relat, la d’inspiració i escriptura: el viatge com a acció i com a eina de transformació. La del viatjar com a mètode per generar (noves) formes de pensar, per crear “cultura” i “coneixement”. Idea que queda estretament relacionada amb la pròpia història del pensament occidental, sigui ciència, o digues-li, simplement art (idea que també rescataran els altres conferenciants i que desenvoluparà àmpliament Juan Pimentel). Responent a la pregunta de si es considera escriptor de literatura de viatges, Argullol argumenta que es nodreix de la experiència personal del viatjar per generar literatura ja que l’experiència personal del viatge comporta una multiplicació rizomàtica de la vida on no només aflora un jo, sinó que apareixen “multi-jos” (estimulant, eh?), i on l’experiència de contemplar-se des d’altres miradors (tot canviant l’escala geogràfica) es converteix en una font d’inspiració literària. Clar que l’experiència del viatge és variada i no sempre inspiradora. El propi conferenciant arribà a afirmar que es pot viatjar també des de la immobilitat o simplement que amb l’actual frenesí turístic no és possible experimentar “res de res” perquè alguns dels elements característics de l’essència del viatge s’han esfumat.

 

Ens confessà també (en més que petit comitè) que quan deixi d’escriure es dedicarà a “contemplar les estrelles”... Però encara aquesta primavera, com a escriptor, diu que li serveix d’inspiració el suggerent joc d’escales geogràfiques: les “micro” i les “macro”; afegint que per fer literatura es necessita una ment freda, una ànima sensible i un cor ple a vessar. Una ment freda per penetrar als espais “micros” del metge o del cirurgià, però també per afrontar-se als espais mentals i físics dels mapes, les ciutats o els espais envasats al buit, per enfrontar-se en definitiva, a les geografies que cal deixar escrites! Però el viatge és més que això. La pròpia “dificultat” del viatge es converteix en una atracció vital. Una recerca personal, una transmigració de tu mateix en altre, als “altres tus”. Entren en joc en aquest punt els temes identitaris, ja que aquesta recerca personal busca i rebusca allà on no pertanys i vincula una vegada més, la realitat i la ficció, o simplement allò desitjat o preconcebut. Per a Argullol tanmateix, cal recuperar la idea del nàufrag; cosa que inclou tant el viatge migratori en diferents èpoques o espais com aquells que recullen els variats i curiosos cercles concèntrics d’alteritat... Encara que el viatge no hagi mort del tot, sí que ha aparegut amb certa virulència l’antipatització del viatge davant l’epidèmia del turisme de masses.     [seguir...]

La fotografia de Juan Pimentel amb Enric Mendizàbal
ha estat cedida pel Departament de Presidència de l'IEC.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
15 de maig de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat