Les muralles de les ciutats europees van anar caient seguint un calendari divers des de la segona meitat del segle XIX. En aquells moments, el procés de creixement i densificació urbana havia ja arribat al límit mateix que imposava la muralla urbana. La nova intensitat que caracteritzaria des de llavors el procés d’urbanització del territori extramurs i la introducció de nous mitjans de transport, com el ferrocarril primer i l’automòbil més tard, van donar lloc a una dinàmica d’ocupació del territori d’escala i dimensions fins a les hores desconegudes. Les ciutats, que fins llavors havien estat excepcions sobre un territori majoritàriament sense urbanitzar, es convertirien, en el decurs del segle XX, en el fet més destriable i reconegut del territori i del paisatge humanitzats.

Aquest procés d’expansió urbana, que avui encara continua, no ha significat però que els límits i les fronteres de la ciutat hagin

10:00 : Conferència introductòria : La ciutat multiplicada i les noves muralles de l’urbà per Francesc Muñoz

11:00 : Taula rodona : Barcelona, ciutat territori : la multiplicació de les muralles amb Ivan Muñíz (Departament d’Economia Aplicada, UAB), Maria Buhigas (Barcelona Regional), Maties Serracant (ambientòleg), Joan Roca (Museu d’Història de la Ciutat) i Andreu Ulied (MCRIT).

16:00 : Taula rodona : Barcelona, ciutat multiplicada : cultura i societat en trànsit amb Josep Font (Museu de Granollers), Josep Báguena (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona), Enric Mendizàbal

(Departament de Geografia, UAB), Octavi Rofes (Escola Eina), Francesc Muñoz (Departament de Geografia, UAB) i Silvia Banchini (arquitecta).

19:00 : Presentació de les conclusions : Barcelona, ciutat mapa : la cartografia de les noves muralles amb la participació de tots els ponents.

Paisatges des de les muralles / Instal·lació a càrrec de Laura Cantarella (fotògrafa)
Recerca cartogràfica / Anna Badia (Departament de Geografia, UAB)

desaparegut. Aquell final de la ciutat que la vella muralla delimitava ha estat substituït per una munió de límits físics que mostren com el fet que allò urbà s’hagi estes sobre la major part del territori no vol dir que ho hagi fet de forma il·limitada, contígua i homogènia. Ans al contrari, peatges d’autopista, benzineres-botiga o trinxes inacabables de cases adossades, assenyalen ei traçat d’aquest nou límit del món urbà.

D’alguna forma, la muralla tancada i contínua del segle XIX la trobem ara esmicolada i multiplicada en una sèrie de límits discontinus en el territori que dibuixen la nova cartografia de la ciutat en el segle XXI, de la ciutat i de les seves (noves) muralles.