<<< retrocedir  L’autor hi indica la necessitat de transcendir la concepció tradicional de la ciutat per incorporar-hi l’escala territorial. Al quart capítol, l’Albert Serratosa sintetitza les seves inquietuds sobre Ildefons Cerdà, el seu patró de referència permanent sobre les qüestions territorials. “Del Pla Cerdà al Fòrum de les Cultures” és un assaig sobre la història de les innovacions dels diferents plans d’urbanisme a Barcelona dels darrers 150 anys, una història en part viscuda, de manera que al seu coneixement hi afegeix una aportació testimonial i subjectiva única. El darrer dels capítols planteja interrogants sobre el territori a partir de la inserció de l’espai català en l’europeu. La reflexió es recolza en l’anàlisi de l’articulació de les xarxes de transport. En aquest capítol es descobreix el Serratosa geògraf, la seva faceta d’humanista en la comprensió global del territori.

Joan Tort conclogué la seva intervenció amb tres apunts: el gran potencial de l’autor per conrear l’assaig; l’alt contingut en idees malgrat la petita talla del llibre; i l’estímul que aquest suposa per conèixer l’urbanisme.

En darrer terme, l’Albert Serratosa inicià la seva intervenció amb agraïments a totes les institucions que han fet possible l’edició i la presentació del llibre. També agraí la participació, directa o indirecta, d’algunes persones, començant per Rosa Català, el treball de la qual en els textos el qualificà d’excel·lent. En Vicenç Capdevila, des de les seves responsabilitats, primer en l’àmbit local i després com a Director General d’Administració Local del Govern central, va ajudar durant els moments difícils de la tramitació del Pla General Metropolità (PGM), com també ho féu en Josep Espinet, Director General d’Urbanisme a Madrid en aquells

moments. Si bé el Pla ha sofert més de 1 000 modificacions, la densitat es manté relativament baixa: de 9 milions d’habitants possibles abans del PGM, aquest en va fixar el sostre en 4,5. Alguns dels redactors del Pla foren amenaçats per les conseqüències d’aquesta rebaixa sobre el negoci immobiliari. En tot cas, trenta anys més tard, el Pla continua sent vigent, malgrat que només s’havia previst per a setze anys.

Albert Serratosa destacà la tasca de Joan Tort en la selecció dels articles i la paternitat del títol, un títol que inicialment no li agradava, però del qual ara es mostra plenament satisfet. A continuació, complementa la descripció dels capítols aportada per Tort.

A les “Arrels filosòfiques de la planificació territorial” es fa èmfasi en la continuïtat de l’evolució, des del big bang, amb el fil conductor de la complexitat creixent que porta a l’ocupació de la Terra per 6.000 milions de persones, amb una capacitat energètica capaç de destruir-la. Les galàxies urbanes són la mostra d’aquesta complexitat, però els planificadors encara les ignoren.

Les onze reflexions representen un intent de comprendre el creixement urbà fins a les galàxies urbanes, perquè no hi ha encara cap teoria o tractat sobre ordenació del territori, només la de Cerdà sobre urbanisme. Per això hi denuncia l’escassetat de recursos per a l’ordenació del territori. A Barcelona, fa més de quaranta anys que s’hi treballa, però encara no s’ha aprovat cap pla territorial per al conjunt de l’àrea metropolitana.

De Cerdà en destacà que fou el creador d’una ciència, inspirat en el principi que la ciutat ha de fer possible la llibertat i l’ordre. Això ho captà molt bé Josep Pla: “Barcelona és un caos col·locat sobre un tauler d’escacs”. Serratosa recordà que gràcies a l’exposició organitzada per Salvador Tarragó, a mitjan dels anys setanta, la figura i l’obra de Cerdà el captivaren definitivament.

La història de l’urbanisme de Barcelona fou un encàrrec del Ministeri de Foment. Però no va voler fer una història convencional, sinó identificar les innovacions amb valor afegit, l’IVA científic que ha aportat cada pla. En aquest sentit, Serratosa proposa que qualsevol autor científic expliciti les seves innovacions.

El capítol sobre l’espai català proposa un urbanisme vist des dels Països Catalans, a partir de la idea cerdaniana de vies transcendentals, que servien per unir Barcelona amb la vialitat universal. Així, Serratosa conclou que des de Catalunya no es pot fer urbanisme sense pensar en Europa i, més enllà, en tot el món.

[Rafael Giménez Capdevila, Barcelona, 29 de novembre del 2006]