La trajectòria vital i intel·lectual d'Élisée Reclus va travessar gairebé tot el segle XIX: des de 1830, any en què va néixer a Sainte-Foy-La-Grande, al sud-oest de França, fins a 1905, any de la seva mort a Bèlgica.

La seva vida i la seva obra es van desenvolupar a contracorrent de les modes i el poder instituït. Així, la seva obra com a geògraf va haver de desenvolupar-se fora de l'àmbit universitari francès. Reclus va esdevenir, juntament amb el seu amic i també geògraf Piotr Kropotkin, un dels teòrics més rellevants del moviment anarquista de finals del segle XIX i començaments del XX. I, com a tal, crític tant del poder instituït de l'Estat com de l'explotació social del capitalisme.

La seva obra escrita, ingent, monumental, reflecteix perfectament la seva evolució personal. L'amor i l'admiració apassionada per la natura, el van dur a dedicar la seva primera gran obra a la geografia física, La Terre, (1868 – 1869). A la seva segona gran obra, La Nouvelle Géographie Universelle (1875-1893), el seu amor fraternal pels éssers humans desplaçarà el seu interès inicial per la geografia física cap a la geografia social. No endebades aquesta obra porta com a subtítol La Terre et les Hommes. La seva darrera obra, L 'Homme et la Terre (1905), tanca el cercle i posa l'ésser humà per davant de la geografia. Aquesta obra cabdal de la geografia contemporània constitueix la seva aportació més personal, fonent-se en un tot harmònic les seves concepcions com a pensador llibertari i com a geògraf evolucionista.

Malgrat aquesta ingent obra, la seva influencia no ha estat la mateixa en un camp i en l'altre. Apartat des de sempre de la geografia institucional, després de la seva mort la seva obra de geògraf caigué en l'oblit i no va ser recuperada per la geografia universitària fins a la dècada de 1970 per geògrafs francesos i anglosaxons.

En canvi, la seva influencia com a anarquista mai ha estat oblidada del tot, en particular en el món llibertari espanyol i català. Les seves obres van ser publicades en forma de llibres, premsa obrera i publicacions periòdiques diverses fins a l'acabament de la Guerra Civil.

Francesc Nadal

En el centenari de la seva mort i com a homenatge a la seva obra geogràfica, la Societat Catalana de Geografia, la Institució Milà i Fontanals del CSIC, la Residència d'Investigadors del CSIC i l'Ateneu Enciclopèdic Popular organitzà un petit cicle de conferencies amb les persones i temàtiques següents:

Dimecres 2 de novembre, la professora de Geografia Humana de la Universidad de Salamanca, Teresa Vicente Mosquete va parlar sobre : Eliseo Reclus: compromiso social y libertad cientifica del siglo XIX para el siglo XXI, al saló d'actes de la Residencia d'Investigadors del CSIC de Barcelona. Dimecres 16 de novembre, Eduard Masjuan , doctor en Història Econòmica, investigador adscrit al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona va desenvolupar el tema: Elisée Reclus i la nova cultura de la Naturalesa en els medis

obrers de 1900 a 1936 a la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans. Dimecres 23 de novembre, el professor de Geografia de la Université Lyon-II, Philippe Pelletier dissertà sobre: Orient- Occident, la grande séparation vue par Élisée Reclus. A les set del vespre també a la sala Nicolau d'Olwer de l'IEC. Finalment, dimecres 30 de novembre, Álvaro Girón , investigador del Departament d'Història de la Ciencia, Institució Mila i Fontanals del CSIC, pronuncià la conferència titulada: Élisée Reclus y Piotr Kropotkin: amistad, ciencia y anarquía [resum] a la sala d'actes del CSIC de Barcelona. Confiem poder completar les ressenyes de totes les intervencions ben aviat.

Totes les sessions varen comptar amb una nombrosa audiència, bona prova de l'interès que Eliseu Reclus, encara avui, cent anys desprès del seu traspàs, continua provocant.