Dimecres 30 de novembre de 2005, a la sala d'actes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es va cloure el cicle de conferències Ciència i compromís social. Élisée Reclus (1830-1905) i la geografia de la llibertat, coorganitzat per la Institució Milà i Fontanals i la Residència d'Investigadors del CSIC, l'Ateneu Enciclopèdic Popular i la Societat Catalana de Geografia. La darrera lliçó científica del cicle, titulada Élisée Reclus y Piotr Kropotkin: amistad, ciencia y anarquía, fou pronunciada pel doctor en història per la Universidad Complutense de Madrid Álvaro Girón, actualment investigador adscrit al Departament d'Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals.

Álvaro Girón començà l'exposició fent una àmplia referència als orígens dels geògrafs Élisèe Reclus i Piotr Kropotkin (1842-1921), humil el del francès i aristocràtic el del rus, fet que semblava ben poc propici perquè coincidissin al llarg de la seva vida, tal com van fer-ho al cap dels anys, en esdevenir els dos principals representants del comunisme llibertari del segle XIX. Aquesta primera part de la conferència es dedicà sobretot a fer un repàs de l'etapa de formació del príncep Kropotkin, de la qual destacà l'abandonament de la carrera militar, a la qual semblava predestinat per la seva filiació noble, i els estudis d'antropologia, geografia, matemàtiques i zoologia. Pel que fa a la seva formació científico-geogràfica destacà els anys de servei militar i d'exploració a la Sibèria,

l'anàlisi dels dipòsits glacials de Suècia i Finlàndia, i l'etapa en què exercí de secretari de la Societat Geogràfica a Moscou.

A continuació, Álvaro Girón ressaltà la insurrecció revolucionària de la Comuna, esdevinguda a París del març al maig de 1871, com el fet històric que empenyé Kropotkin i Reclus vers l'anarquisme, en convèncer-se tots dos de la inutilitat dels partits polítics i de la seva lluita dins el marc de la societat burgesa. Aquest episodi fou, així mateix, un dels motius de la presa de contacte de Kropotkin amb els cercles bakuninistes de la Primera Internacional a Suïssa, el 1872. De retorn a Rússia el 1874, el príncep rus fou pres, però se'n deslliurà, dos anys més tard, fugint a l'estranger, on visqué exiliat a la Gran Bretanya, al país helvètic i a França.

A la segona meitat de la dècada dels setanta, començà la relació entre Kropotkin i Reclus, una relació que en uns primers temps fou recelosa, ja que el rus desconfiava de l'esperit

revolucionari del francès. El desacord, que es mantingué al llarg dels anys, per bé que no fou entrebanc a una relació amical i afectuosa, raïa en les visions diferents que tenien de les tàctiques revolucionàries: mentre Kropotkin censurava, bé que privadament, els actes terroristes, Reclus es negava a condemnar-los. Això no obstant, la militància antiracista i el convenciment que la geografia era una eina poderosa per oposar-s'hi, el pensament antimalthusià i la metodologia positivista que compartien els feia esdevenir propers.

Endemés la concepció reclusiana de l'evolució i la revolució com dues facetes, la primera lenta i la segona accelerada, d'un mateix procés de canvi social, tingué un gran predicament i influència en àmbits llibertaris, dels quals formava part activa el príncep rus. L'apropament ideològic els portà a afermar una bona amistat, que es manifestà en l'ajut que Reclus prestà a Kropotkin quan aquest darrer patí presó a Lió, on va ser condemnat a cinc anys per anarquista, el suport financer que li

proporcionà en l'edició de la revista anarcocomunista Le Révolté, veritable fita del periodisme llibertari, o la col·laboració del geògraf rus en la Géographie Universelle de Reclus.

Finalment, Álvaro Girón s'ocupà més en profunditat del pensament de Piotr Kropotkin, del qual posà de relleu dues qüestions cabdals: la idea que els obrers forçats pel capitalisme a treballar fent un sol ofici havien de maldar per assolir la diversitat d'ocupacions, en els camps de l'agricultura i de la indústria; i l'oposició a la visió darwinista de la lluita per la vida i la defensa aferrissada de l'ajut mutu com a fonament de la solidaritat entre els homes i com a eina de progrés. [Enric Bertran]