S’ha inaugurat al Museu d’Història de Catalunya l’exposició Clàssics i més. L'Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta, que romandrà oberta fins diumenge 8 de gener de 2006. La creació de l’editorial Barcino fou una de les iniciatives culturals gestades sota l’impuls del Noucentisme que ha tingut una continuïtat més perllongada en el temps. L’exposició fa un recorregut per les diverses etapes per les quals ha passat l’editorial, relacionades estretament amb les circumstàncies polítiques i socials viscudes pel país, i posa de relleu la implicació directa de personatges com Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer, Pau Vila o Carles Riba.

L’editorial Barcino aparegué amb el llançament de la col·lecció "Els nostres Clàssics", encetada amb Lo somni, de Bernat Metge, que inicià la publicació sistemàtica dels clàssics medievals catalans. Destaquen, així mateix, col•leccions com la "Biblioteca Verdagueriana", la "Biblioteca Renaixença" i la del "Baró de Maldà". En altres, com "Enciclopèdia Catalunya" i "Col·lecció Popular Barcino", sortiren títols tan significatius de la producció geogràfica catalana dels anys vint i trenta com La Cerdanya i Resum de Geografia de Catalunya de Pau Vila, La Plana de Vic de Gonçal de Reparaz, etc.

L’editorial Barcino, fundada el 1924 per Josep M. de Casacuberta, féu una innegable feina de substitució en uns moments de gran feblesa de les institucions autòctones d’alta cultura, durant la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme, i s’ha d’entendre tant com la reivindicació indestriable d’una tradició literària autòctona de gran qualitat, com el resultat d’un voluntat divulgadora, no renyida amb un esperit erudit i científic. Ara, a començ del segle XXI, més de vuitanta anys després de la seva fundació, l’editorial Barcino continua publicant. Que sigui per molts més! [Enric Bertran]