<<< retrocedir   L’esmorzar va servir per continuar parlant del tema i va donar pas a la ponència de Josep Maria Mallarach (representat de la Institució Catalana d’Història Natural) el qual va examinar les formes de Coneixement, monitoratge i avaluació (Bloc 5) del patrimoni natural. Abans d’entrar en la matèria pròpiament dita de la seva ponència, va posar l’èmfasi en el títol de la Llei que es desprèn de l’enunciat de les jornades (Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural) –recollint algunes intervencions de la sala en aquest sentit- per dir que ell també creu que la biodiversitat és un component més del patrimoni natural però que ja hi hauria temps per afinar el títol. En canvi, sí que va voler remarcar la relació existent entre patrimoni natural i patrimoni cultural, alertant del perill que suposa la pèrdua de coneixement agroecològic tradicional: “la conservació de la biodiversitat necessita una xarxa ecològica funcional”, va dir. I va explicar com davant una visió utilitarista del patrimoni natural podem tenir en compte els principis d’equitat intergeneracional i de precaució, la qual cosa ens farà veure que no som propietaris sinó usufructuaris de la natura, la qual cosa ens faria entendre que el patrimoni natural no té preu i no n’hauria de tenir -reprenent la idea de la valoració que s’havia començat a fer al matí- per afegir com és de ric, fràgil i vulnerable el patrimoni natural català.

Es pot conèixer tota la biodiversitat d’un lloc? No, l’enorme varietat d’éssers vius fa que sigui impossible arribar a conèixer-la i a més, si a això afegim que un 90% és invisible ens adonarem de la complexitat del problema. Ens hi podem aproximar? Sí, a partir de l’estudi d’alguns indicadors coneguts, però per què això sigui possible calen molts més estudis de base que permetin expressar les mancances en aquest sentit. A Catalunya ja tenim un document que va fer aquesta feina: el primer esborrany sobre l’Estratègia catalana per a la biodiversitat, el qual va servir per veure que hi ha força mancances en el coneixement de base del medi natural (per quan un mapa de sòls de Catalunya?) i comprovar com no hi ha ni llibres vermells, ni catàlegs d’espècies, ni d’hàbitats, ni d’espècies invasores o paisatges amenaçats. Per tant, amb aquests forats d’informació de quina manera es pot dur a terme una política de la conservació? I va posar l’exemple del llop i de l’ós per parlar de poblacions viables, “els óssos actuals dels Pirineus són morts vivents!”, va dir.

Com es poden solucionar aquestes mancances? Segurament la solució passa per la universitat i els centres de recerca, però quin problema tenen? Doncs que en l’actual sistema de mèrits no es valora la recerca de base, ans al contrari es penalitza. I per tant, molts esforços es destinen a d’altres objectius. I per si això no fos suficient, les poques informacions que hi ha no es difonen adequadament, en Josep Maria Mallarach va recordar com en catorze anys només s’han fet dos informes sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya; en un clar toc d’atenció a l’administració catalana.

Per això va proposar que la Llei servís per:
a) Millorar el sistema d’informació del Patrimoni Natural, que ens ajudi a saber el que no sabem.
b) Escollir indicadors dels valors més rellevants del Patrimoni Natural, amb la consciència que mai no ho sabrem tot.
c) Establir uns programes de seguiment que puguin garantir certa estabilitat en el temps.
d) Proposar una recerca aplicada que pogués servir per omplir els dèficits existents.

En una administració com la catalana, sobresaturada administrativament (sis administracions que es superposen i amb forts dèficits cooperatius) i sense seguiment de les actuacions, l’avaluació sembla una utopia. Per això, en Josep Maria Mallarach va dir que cal actuar impulsant el seguiment de les actuacions però afavorint i corregint una mancança històrica del sistema d’avaluació a Catalunya. I és que la conservació del patrimoni natural a Catalunya sofreix aquestes deficiències, la prova està en què els Espais Naturals Protegits (ENP) de Catalunya només s’han sotmès a una experiència avaluadora sistematitzada, la qual va ser encarregada per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i que va posar de manifest la poca quantitat de dades fiables i d’informació que hi ha. Així com el fet que entre un 30% i 40% dels ENP tenen funcionaments diferents dels que van originar la seva creació.

Ressenya de les Jornades de Girona per A. Pèlachs / 4

En definitiva la nova Llei de conservació ha de ser capaç de:
1) Regular la necessitat de conèixer i difondre la informació sobre el medi natural, és a dir, millorar el coneixement del patrimoni natural, garantint-ne la seva difusió tot definint els instruments per fer-ho (llibres vermells, catàlegs, etc.).
2) Afavorir el seguiment del Patrimoni Natural determinant i definint els principals indicadors per fer-ho.
3) Determinar les pràctiques d’avaluació garantint la participació i fixant els instruments per dur-les a terme.

Les sis intervencions de la fila 0 i les cinc aportacions del públic general, van servir per matisar algunes de les subtils provocacions que magistralment Josep Maria Mallarach havia introduït en la seva excel·lent ponència. En aquesta ocasió Eulàlia Comas va repetir com a relatora.

A la tarda no estava previst que hi hagués més ponències. El Bloc 6, Conclusions i recomanacions finals, havia de ser el moment de sintetitzar i organitzar la informació aportada i discutida en les altres sessions per elaborar un document final que inclogués les principals aportacions de les jornades. No obstant, la organització va creure oportú que Salvador Grau repetís la seva ponència per centrar de nou el marc i abast de la Llei, ja que davant la gran quantitat de temes tractats calia tornar a centrar les idees i podia ajudar a perfilar molt millor les conclusions finals. La decisió va ser encertada i el resum de Salvador Grau aclaridor.

La síntesi final va anar a càrrec d’Eulàlia Comas, Josep Maria Mallarach i Josep Vila els quals fent gala d’una incommensurable capacitat de síntesi van redactar les primeres impressions de les jornades agrupades en diferents àmbits temàtics. Després d’ells els ponents J.M. Gómez, A. Cortina i J. Germain van encetar una primera ronda d’impressions que es va completar amb nou intervencions des de la fila 0 i nou des de la sala.
  seguir >>>