<<< retrocedir   Les idees que allà es van recollir han servit per elaborar les CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE LA FUTURA LLEI DE BIODIVERSITAT – PATRIMONI NATURAL (DMAH - CGPT – ICHN, Universitat de Girona 14 i 15 de juny de 2005), les quals actualment estan disponibles a: www.udg.edu/cgpt/ (26-7-2005) i a www.iec.es/ institucio/ societats/ ICHistoriaNatural/ (26-7-2005) i per tant, no s’ha cregut oportú resumir-les aquí. En aquestes adreces trobareu les conclusions agrupades en diversos punts que tenen a veure amb el plantejament de la futura llei, les consideracions que cal tenir presents abans de la seva redacció, la coordinació, cooperació i internalització indispensable perquè arribi a bon port i el marc econòmic, fiscal i financer amb què es complementen un munt de condicionals (la llei hauria de…) que han servit per la redacció d’aquestes conclusions que ara ja formen part de les bases de la futura Llei. Igualment, a www.udg.edu/ cgpt/ (26-7-2005) trobareu el resum de totes les relatories i la presentació de Salvador Grau.

Com a pas previ a la cloenda de l’acte, Ramon Luque va fer una intervenció sobre el fet que la ponència defensada per Salvador Grau estava assumida per tot el Departament de Medi Ambient i Habitatge, inclòs el conseller. Va anunciar la imminent creació de l’Agència de Protecció de la Natura. I va dir que després de la Xarxa Natura 2000 aquesta era la Llei que tocava. També va reconèixer que s’havien imposat un calendari ambiciós, condicionat pel Pacte del Tinell (apartat V): Biodiversitat i Prevenció de la contaminació, la qual preveu “redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors” (www.iniciativa.info/ popups/ acordgovern.pdf, 26-7-2005).

La cloenda de les jornades va anar a càrrec de Maria Genoveva Català (secretaria general de Medi Ambient i Habitatge), Joan Batlle (rector de la Universitat de Girona) i Margarida Castañer (directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona), els quals van valorar el mètode participatiu iniciat amb aquesta Llei i van felicitar a l’organització per les jornades de treball celebrades.

Per acabar, comentar que l’objectiu és ambiciós i la sensació que va quedar després de la jornada, fent un símil casteller, és que la voluntat d’aixecar un dos de nou amb folre (castell que no s’ha carregat mai) és lloable. Les bases són bones, hi ha un cap de colla excel•lent, amb ganes, que té l’ajuda tècnica de tots els sots caps (pinya, troncs, folres i manilles) per aixecar tots els pisos que coronen el pom de dalt i carregar el castell. A Girona el cap de colla va decidir que el castell tirava endavant i la gralla va començar les primeres notes, però d’aquí fins que la gralla faci els aguts que precedeixen l’aleta de l’anxaneta encara queda un llarg camí que no voldríem veure frustrat perquè no s’ha pogut finançar l’àpat dels castellers. Tal i com reciten alguns lemes castellers: que l’entusiasme no faci perdre el seny. Força, equilibri, valor i seny! [Albert Pèlachs]