"Que l'informe Roca us acompanyi", per Jordi Negre, periodista [el Punt | dilluns, 7 de juny del 2004, p. 29]

Si per fer que la família entengui que cal reformar la casa començo recomanant que tots els membres majors d'edat es llegeixin un informe, qui més qui menys arronsarà el nas. Si a més els previnc que l'informe en qüestió el formen, annexos inclosos, 164 pàgines, el més probable és que algun vailet em perdi el respecte, m'enviï a can Pistraus i em consideri irrecuperable per a la vida moderna.

Però això és el que amb pura lògica cal recomanar avui a la família catalana major d'edat que té la necessitat de reconstruir l'edifici: l'esforç de saber llegir l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, elaborat per una comissió d'experts a instàncies del Parlament i per encàrrec del govern de la Generalitat, presidida per Miquel Roca i Junyent.

Els seus redactors eren i són savis en dret, geografia, economia i planejament; hi van treballar vuit mesos i el van enllestir i el van presentar al govern de la Generalitat el 7 de gener de 2001. Estava cantat que l'informe Roca havia de provocar, en el mateix moment de ser difós, una sacsejada política capaç d'acollonir un govern acostumat a la vida plàcida.

Perquè el fet de reformar un edifici vell que es troba en situació peremptòria suposa una assignatura que Catalunya té pendent des que va recuperar l'autonomia. En termes de la salut pública, l'esclerosi territorial exigia una intervenció global.

La comissió Roca la proposava gradual i respectuosa, però urgent i a tots els àmbits: vegueries, comarques i municipis. Així ho exigia el seu diagnòstic: «l'organització territorial de Catalunya presenta problemes importants [...]. Una profusió d'instàncies administratives que provoca una escassa racionalitat del model; un minifundisme municipal que no troba en les instàncies comarcals una eina prou adequada de correcció; una delimitació provincial qüestionada que genera una confusió d'àmbits d'actuació de l'Estat i de la Generalitat que no és idònia i que dóna una enorme complexitat a l'organització territorial del país.»

Veient que el galliner es començava a atabalar, el govern de Pujol va fer mutis i va desar l'informe al calaix. Un dels coautors de l'informe Roca, el geògraf Jesús Burgueño i Rivero descrivia així e1 seu personal desencís: «L'oposició [a l'informe] es va presentar d'antuvi com una defensa dels petits municipis. Aviat es va veure que aquesta reacció espontània [?] era molt ben rebuda pels sectors del govern contraris a tot canvi en l'organització territorial.» Burgueño ironitzava: «Les províncies romandran com estan i amb elles les diputacions mantindran indefinidament el seu règim provisional; el mapa comarcal és inamovible i els consells comarcals funcionen a la perfecció; els petits municipis són un model de gestió eficient i el mapa dels 946 municipis representa un prodigi de racionalitat. Tot esta bé com està. L'autocrítica, per als febles».

Científic, però igualment intuïtiu, Burgueño va profetitzar de meravella el que només fa unes setmanes s'acaba d'acomplir: «Encara que en aquesta legislatura no es prengui cap iniciativa parlamentària sobre el tema, l'afer tornarà a ser plantejat en la següent.» Bingo! Cal desitjar sort a la comissió ad hoc que el govern acaba de crear per agafar el toro per les banyes i tirar endavant el procés. Els consellers Joan Saura (ICV), que en serà el president, Joan Carretero (ERC) i Joaquim Nadal (PSC) no tindran la feina fàcil. Si la volen presentar la pròxima tardor, com sembla que s'han proposat, hauran d'encaixar protestes enèrgiques per part d'alcaldes ferits, mobilitzacions espontànies als regnes de taifa, denúncies perifèriques sobre el maleït centralisme barceloní, enfrontaments entre els cacics de predis fronterers per conquerir paratges inusitats, esbatussades a dreta i esquerra per consolidar escons en perill... I, si sobreviuen, enviar la pilota a Madrid, on sempre han desconfiat de qüestionar les fins ara intocables províncies. En fi, doncs això, que hi hagi sort. I que l'informe Roca us acompanyi. L'encert d'aquest document i la urgència d'allò que proposa faria inexcusable que Catalunya s'hagués de resignar a una altra ocasió perduda. Família, llegiu-lo.