El passat mes d'abril la Societat Catalana de Geografia organitzà un viatge a Sicília, un més dels ja tradicionals viatges de descoberta de la Mediterrània, que organitza cada Setmana Santa. El viatge va consistir en una descoberta geogràfica, històrica i cultural de l'illa anomenada pel antics Trinacria, la de les tres puntes i amb tres regions ben diferenciades:

La regió sud o cartaginesa: la de les costes baixes a només cent quilòmetres de Tunísia; la regió est, situada entre volcans, sobre la plana de Catània amb esplèndids vestigis grecs; i la regió nord, la de la prolongació dels Apenins i banyada pel mar Tirrè, amb l'empremta romana.

La sortida s'inicià a la regió de Catània amb un impressionant acostament al volcà Etna fins al punt on la carretera va quedar tallada per la lava, tot just l'any 2001. L'escalfor de les pedres contrastava amb la neu del cim, sempre fumejant. Per a arrodonir el paisatge vam visitar una explotació vinícola, una indústria recent en plena expansió, a la falda del volcà.

Els tres dies següents els vam dedicar a veure les impressionants restes arqueològiques gregues i romanes que han fet tan famosa l'illa: el temple grec de Taormina en un marc incomparable; les restes de la ciutat de Siracusa, inclosa la vil·la vella de la ciutat, amb un recorregut en vaixell davant la badia d'Ortigia; els impressionants mosaics de la vil·la romana de Casale a Piazza Armerina i la vall dels temples d'Agrigento, ja a la part sud de Sicília. Des d'Agrigento vam enfilar cap al nord, en la part final del viatge. De camí cap a Palerm vam visitar la vil·la d'Erice, tot passant per Tràpani -port important en temps de la

dominació catalana-; vam visitar l'acròpolis grega de Selinunte i el solitari temple de Segesta.

Vam dedicar els dos darrers dies a visitar Palerm, un indret d'un gran passat però amb un futur incert. L'esplendor de la Capella Reial o del monestir de Monreale contrastaven fortament amb una ciutat envellida, amb carrers estrets d'edificis apuntalats. En mig de la cerca dels vestigis catalans, com l'església de Santa Eulàlia que estava tancada, vam gaudir d'una representació dels "puppi", típics titelles sicilians que van fer la delícia de grans i petits.

Gràcies a uns contactes previs fets des de la Societat Catalana de Geografia vam ser rebuts

per membres de Departament de Geografia de la Universitat de Palerm que van acollir-nos a la seva seu i van donar-nos tota mena d'explicacions geogràfiques sobre la ciutat. Concretament el professor Cusimano va fer una veritable lliçó de geografia parlant del control del repartiment de l'aigua com un dels orígens de la màfia siciliana.

[Ma Carme Montaner]