<<< anterior

L'escriptor Alfred Bosch va plantejar l'únic títol de les conferències del cicle amb el seu corresponent interrogant: Àfrica, pobra o empobrida? En l'exposició es va centrar en tres propostes de discussió, però sense interrogant: 1) l'esclavitud és un assumpte estrany; 2) els mals d'Àfrica venen d'Europa; 3) el mercat no fa per a Àfrica. La seva conferència va consistir en esmicolar-les per posar en evidència l'empobriment del continent. Àfrica no és pobra. Ha estat empobrida.

En relació amb l'esclavatge, Bosch va insistir en la universalitat del fenomen. El que va prendre uns tints específicament africans va ser el comerç negrer. Els tres segles llargs que va durar varen significar l'empobriment demogràfic d'Àfrica. Els càlculs més objectius mostren que la població africana no es va moure dels cent milions entre 1500 i 1800. Empobriment agreujat per l'espiral de violència interior que va generar. El subministre d'esclaus el van assegurar els mateixos regnes de l'interior. Les ràtzies sobre altres pobles procuraven els presoners necessaris per a vendre als negociants europeus, els quals proveïen d'armes i altres bens als venedors. Creada la roda de violència i intercanvis, el seu moviment ja no tenia aturador interior. El dilema no deixava escapatòria: o esclavitzes o t'esclavitzen. El final de la tracta negrera va acabar per l'interès dels occidentals. Ja no era prou rendable. Però totes les capes socials africanes n'havien resultat tocades.

En canvi, Bosch va considerar el colonialisme europeu com un fenomen epidèrmic. Fet i debatut només són quaranta a cinquanta anys de domini directe. És per això que se li ha donat una rellevància excessiva. Potser només és significatiu si l'entenem com a culminació de la presència europea després dels segles de tractes negrers. Potser, també, les societats havien estat tan trinxades que ja no servien ni per fer de gendarmes al servei dels europeus. L'ocupació, doncs, era l'única opció per a extreure'n les riqueses naturals indispensables per assegurar la continuïtat de la revolució industrial a Occident. La qual cosa no la justifica pas: va significar una escomesa decisiva per enfonsar els signes d'identitat africans tradicionals.

Finalment, va impugnar la noció d'estranyesa del mercat a Àfrica. Va posar el cas de les ciutats africanes. Ciutat i mercat és la mateixa cosa quan ens referim a l'ús de l'espai públic col·lectiu. ja sigui mercat regulat o mercat negre. Però manquen capitals per a magnificar-los. No hi ha hagut acumulació. En un entorn dominat pels qui controlen els sistemes de destrucció resulta del tot forassenyat esperar una acumulació mitjançant sistemes de producció. No existeixen.

La darrera conferència va anar a càrrec d'Edmundo Sepa, sociòleg. Ens va il·lustrar sobre l'enteniment que tenen els africans pel seus espais i territoris per la relació que hi estableixen, tan diversa i diferent si la comparem amb la tradició europea. Va relatar-nos la percepció de l'entorn entre diversos pobles tal i com ho han recollit i ens ho han contat els antropòlegs de renom. Ens va oferir la lectura d'una tria ben representativa. El traçat de les fronteres emanades del Congrés de Berlin a les acaballes del segle XIX i la concessió de terres als colonitzadors en el règim de tinença occidental va trastocar la territorialitat africana. El mercat de la terra era una modalitat d'intercanvi aliena a la tradició africana. Aquells esquarteraments varen significar l'adulteració dels espais de les comunitats tradicionals sense cap tipus de model de recanvi endògen. Tot plegat ha tingut conseqüències funestes per a l'esdevenidor. I la independència dels estats africans delimitats per la territorialitat europea encara ho va agreujar. La minoria dirigent que en va sorgir, es va emparar de les propietats dels colonitzadors fins al punt que pogueren confondre-les amb la propietat de la terra del país sencer. Varen ser doncs, els principals interessats en mantenir l'esquarterament. Tornar a les fronteres anteriors a la colonització és del tot utòpic. tot plegat il·lustrat amb mapes prou evidents.

D'antuvi m'havia proposat oferir-vos una lectura transversal de les conferències. Vull dir, presentar-vos la notícia estructurada per temes amb el detall de l'enfocament de cada conferenciant. Fan una bona pila els temes comuns: l'esclavatge, el colonialisme, la territorialitat, etc. Però no m'hi he vist amb cor. Encara desconec masses coses d'Àfrica com per encarar aquest exercici. Aquest cicle, però, m'ha aclarit la manera com cal formular-me les preguntes sobre Àfrica en l'esdevenidor. Si és així, em dono per satisfet.

No us ho prengueu com el compliment de comiat d'una carta comercial, però en aquesta ocasió resto veritablement a l'espera dels articles que els conferenciats ens han promès per publicar a Treballs de la SCdG. Estic convençut que Joan Tort ens hi glossarà aquelles transversalitats, o el que vulgui, amb la mateixa intel·ligència i eficàcia amb les quals ha preparat, presentat i coronat aquest cicle sobre els interrogants d'Àfrica. Feina feta no té destorb!

Pau Alegre