|
<<< retrocedir gairebé nuls fins ben entrada la dècada dels anys seixanta, i fins al punt d'impedir la publicació de la majoria de les tesis que varen realitzar-se sota la seva direcció durant aquells anys. Convé recordar-ho perquè, malgrat ser fets tan apropats en el temps, alguns col•legues han imaginat que el repartiment de prebendes era a l'abast, o en els hàbits, dels qui regien aquell Instituto.
A l'Instituto Elcano, en la direcció del qual va rellevar el seu entranyable company don Amando Melón, a la mort d'aquest el 1975, Terán va desenvolupar gran part de la seva activitat com a geògraf i mestre de geògrafs: magisteri caracteritzat per la generositat i la tolerància, expressades, d'antuvi, per un respecte total de les opcions ideològiques o metodològiques alienes. Ni va obligar a seguir pautes científiques determinades a ningú, llevat la del rigor, ni va imposar temes d'investigació, i ell mateix, coneixedor aprofundit de la geografia europea i de la seva evolució, restà a l'aguait, fins al final, de la consideració ponderada de totes les novetats científiques, sense escepticismes gratuïts o acceptacions frívoles.
|
En el domini de la recerca geogràfica, la seva fecunditat i la heterogeneïtat temàtica i espacial dels seus treballs, a més de les qualitats no només científiques, sinó també literàries, no deixen de sorprendre als que coneixem la migradesa absoluta dels mitjans materials que va tenir a l'abast i a la càrrega docent aclaparadora a la qual va estar immers la major part de la seva vida, com seria inimaginable per a cap professor universitari d'avui.
Finalment, un dels seus ensenyaments més rellevants va ser la seva pregona integritat moral, la qual va mantenir-lo sempre distant del Poder durant el llarg període de la dictadura franquista. La seva conducta cívica, i la seva solidaritat pública o íntima amb els qui sofriren les arbitrarietats de la dictadura, fins i tot la més bàrbara violència física, formen part del magisteri no escrit de Manuel de Terán, no menys rellevant que el científic; un i altre configuren la imatge d'un home molt per sobre de la Universitat i del temps en el qual hagué de desenvolupar-se la major part del seu cicle vital. [Francisco Quirós: “Manuel de Terán (1904-1984)”, Treballs SCG, 2 (1985), p. 97-98  ; versió catalana de P. Alegre]
|
|
|
| Manuel de Terán Álvarez |
| Madrid, 1904 - 1984 |
Aportacions |
|
 |
|
"Aprovechamiento del suelo en Gran Canaria", mapa preparat per Manuel de Terán en la
Geografía Regional de España (Barcelona: Ariel, 1968); vol. I, fig. 161, p. 454. |
[...més semblances] |
|
