Nascut a Elx i format universitàriament a Múrcia - on s'inclinà cap a la Geografia per la influència del Dr. Joan Vilà-Valentí-, Albentosa va desenvolupar tota la seva carrera docent i investigadora a Catalunya, primer a Barcelona i posteriorment a Tarragona, on des de 1984 ocupava la càtedra de Geografia física de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Luis M. Albentosa deia sempre que ell es considerava, per sobre de tot, un docent, un professor universitari. I, certament, era així, ja que reunia una sèrie de qualitats que el feien un docent i un mestre excepcional. Home d'una brillant oratòria, tenia, al mateix temps, un entusiasme contagiós, una voluntat ferma, una capacitat de lideratge i una entrega plena i entusiasta a la seva feina i als seus alumnes. Els seus innombrables deixebles poden donar fe d'aquestes qualitats, però potser la prova més evident d'aquesta vocació i entrega la va donar amb la seva presència a l'aula, l'últim dia de classe, només una hora abans de la seva malaurada mort el dia 2 de juny d'enguany.

Fou impulsor a Catalunya dels estudis de climatologia, d'edafogeografia, de problemes mediambientals i d'altres camps de la geografia física. Fruit d'aquest magisteri d'Albentosa són les 6 tesis doctorals i les 16 tesines que va dirigir, una labor iniciada un llunyà mes de setembre de 1972 en què va dirigir, de cop i volta, les quatre primeres tesines de climatologia. Com a investigador li devem la primera tesi espanyola de climatologia, llegida l'any 1972 amb e1 títol de: Los climas de Cataluña. Estudio de climatología dinámica. En aquest mateix camp –on era sens dubte una de les persones amb més prestigi del nostre país– són de destacar els seus estudis teòrics sobre aquesta branca geogràfica: el contingut de la climatologia, els seus diferents mètodes d'estudi, els nous temes de treball en

climatologia aplicada (l'estudi de situacions catastròfiques d'origen climàtic, l'impacte sobre l'atmosfera de la civilització industrial), etc. En el moment de la seva mort, tenia força avançada una obra sobre climatologia de la Península Ibérica. Cap a finals dels anys setanta, com a fruit del contacte amb els problemes mediambientals que tan intensos són a les comarques tarragonines, Luis M. Albentosa, sense deixar la línia d'investigació en climatologia, va començar a interessar-se per les qüestions relacionades amb la incidència de l'acció humana sobre el medi ambient. S'obria, així, una nova i interessantíssima línia de recerca que ja ha donat fruits abundants.

Ha desaparegut, doncs, un gran professional de la Geografia, en un moment de plenitud, quan havia assolit un gran prestigi no sols entre els geògrafs sinó també entre altres professionals de branques diverses. I ha desaparegut també una persona d'unes extraordinàries qualitats humanes. Recordem, per exemple, la fidelitat i respecte que Albentosa tenia pels seus mestres, de manera especial pel Dr. Vilà, però també pel Dr. Llobet, pel Dr. Solé Sabarís i per altres; i el seu profund sentit de l'amistat que feia, per exemple, que tingués amics arreu de les universitats espanyoles –i no diguem ja entre els geògrafs catalans–; i una cosa potser més notable encara: no tenia enemics. I l'afecte amb què tractava els seus deixebles i l'entusiasme amb què els defensava, per exemple amb motiu d'una tesina, d'una tesi doctoral, etc. La Geografia catalana i espanyola en general ha perdut uns dels seus joves professionals més prestigiosos i els geògrafs catalans i espanyols hem perdut un company d'unes excepcionals qualitats humanes, una persona que, tot parafrasejant Machado, podríem afirmar que era, en el bon sentit de la paraula, bo.

"Régimen medio anual (período 1866-1970)", gràfic de l'article "La aplicación del método estadístico en climatología. El régimen anual de precipitaciones en Barcelona (II)" publicat a Revista de Geografía, X, núms. 1-2 (Barcelona, 1976), pp. 79-112; el gràfic a la p. 86.

[Text extractat de "Luis Miguel Albentosa Sánchez (Elx 1942- Tarragona 1988), un brillant professor, un excel·lent investigador i un home bo" pel Grup de Geògrafs de Tarragona, publicat a Treballs SCG, 15 (1988), pp. 197-199]

[...més semblances]