Els anys vuitanta, a les sortides d’estudi organitzades a la Societat Catalana de Geografia, Narcís Rucabado era un dels assidus, juntament amb el seus amics excursionistes, Joaquim Cabeza, Roger Sanromà i, de vegades, Anna Borbonet, Pere Català-Roca i Francesc Gurri. Solien seure junts a l’autocar i acostumaven a muntar una mena de competicions per dirimir qui era capaç de trobar un lloc de Catalunya on no hi hagués estat algú dels altres. Eren juguesques sense guanyadors clars, perquè ningú no era capaç d’atrapar l’altre en fals. Jo, que ho sabia, buscava lloc a prop i en prenia nota: Valldarques, el Pont Cabradís, el puig Cornador, la fageda de la Grevolosa...

Arran la mort de Lluís Casassas, Narcís Rucabado esdevingué un dels estrets col·laboradors de Joaquim Cabeza en l’organització de sortides d’estudi durant el decenni dels noranta i en signà diverses cròniques publicades a Treballs de la SCG. En especial, recordo la sortida d’estudi a Altafulla, realitzada conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’unes activitats amb motiu del segon centenari del mesurament del meridià Dunkerque-Barcelona (13 de febrer de 1994) a què s’abocà en cos i ànima, perquè en Rucabado era una persona amb gran capacitat de treball i compromesa, tal com hem pogut llegir a la nota necrològica publicada al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (març 2015). S’hi destaca, amb justícia, el seu caràcter honest i humil, propi d’una persona fàcilment accessible.

Als que el coneixíem de la Societat, ens consta també que Narcís Rucabado era un home amb una curiositat immensa per totes les branques de la ciència i les humanitats. Fou membre destacat de la Secció de Geografia i Ciències Naturals i del Grup d’Estudis Botànics Ramon Alsina del Centre Excursionista de Catalunya, entitat on ja havia deixat empremta són pare, Narcís Rucabado Comerma, que fou professor de geografia comercial al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i president de dita secció durant 25 anys. També fou membre de la Comissió de Publicacions del Centre, amb Josep Girona Casagran, i hi exercí tasques directives com a vocal en la junta de Lluís Puntís. En 2006 fou distingit amb el Premi Columna, el més important que concedeix l’entitat excursionista que custodia el temple d’August.

De la seva producció, sabem que és autor i editor del llibre de fotografies Nadal 1962. La nevada memorable (2008), presentat al Centre Excursionista els Blaus, en formar part de la col·lecció “Històries de Sarrià.” Perquè Narcís Rucabado era un home molt vinculat a Sarrià, on residia. Impartí lliçons de geografia a la Casa Orlandai i escriví en revistes locals com ara La veu de Sarrià i Crònica de Sarrià, des d’on divulgà aspectes històrics de l’exvila, agregada a Barcelona en 1921. En destaquem, en aquesta darrera publicació, l’article “La caseta i l’hortet” (2009), sobre les cases construïdes en règim de cooperativa pel CADCI, anomenades Cases dels Periodistes.

Aportacions

Aquarel·la de l'església
de Sant Vicenç de Sarrià.