Dolors Iduarte havia nascut al carrer del Torrent de les Flors. Ens complau il·lustrar la seva vinculació a l’antiga vila de Gràcia amb un dibuix de la Font de la Travessera, realitzat per Antoni Casulleras, també gracienc, i reproduït ací per gentilesa de la seva vídua, Angelina Blasi. |
|
Coneixíem Dolors Iduarte des de començaments de la dècada dels vuitanta, quan ingressà a la Societat Catalana de Geografia i mantingué ja des d’aleshores una presència continuada en diversitat d’actes acadèmics i, sobretot, en les sortides d’estudi que Lluís Casassas dirigia per tot Catalunya. Som sabedors que la Societat Catalana de Geografia tenia per a Dolors Iduarte un gran valor sentimental, ja que el seu pare, Tomàs Iduarte i Aragonès, n’havia estat un dels signants de la carta fundacional, en 1935. Ella mateixa en redactà una documentada i emotiva semblança biogràfica en aquest Obrador Obert.
Mestra a l’escola Virtèlia i llicenciada en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, amb una tesina titulada La Casa en Barcelona en la segunda mitad del siglo XV, Dolors Iduarte fou, durant molts anys, professora de Geografia i Història en el segon ensenyament, fins esdevenir-ne catedràtica a Barcelona. Resultat d’aquesta activitat professional és la seva participació en treballs sobre la didàctica de les ciències socials i llur avaluació en el marc del sistema educatiu de Catalunya, així com diverses actuacions en el camp de la projecció europea de l’ensenyament (Avaluació a l’educació primària i La Unió Europea s’amplia. L’Europa dels 25, entre d’altres).
|
|
|
| M. Dolors Iduarte i Despuig |
| Barcelona 1933 - 2011 |
Aportacions |
| |
|
En el primer dels dos àmbits esmentats, ens plau recordar un treball fet amb els seus alumnes del qual dóna compte en l’article “Novel·la i fonts orals: Gràcia 1930-1952. Una col·laboració d’estudiants de Secundària amb l’arxiu municipal del Districte de Gràcia,”, publicat a L’Avenç (núm. 175) i signat de conjunt amb Genoveva [Genona] Biosca. Darrerament, l’exercici del càrrec de secretària executiva del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, constitueix un oportú colofó ensems que un just reconeixement de la seva dilatada activitat docent.
Arran el viatge fet per la Societat a les illes Açores, coneguérem la vinculació de Dolors Iduarte amb l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i les seves anades a l’illa de Malta i Atenes i l’Illa de Rodes, en el marc d’un cicle dedicat a seguir les petjades catalanes per la Mediterrània. Aquesta afició viatgera la portà darrerament fins a la Barceloneta dels Alps de Provença, de la mà d’una altre institució cultural on ocupà el seu temps, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català. [Enric Bertran]
[...més semblances]
|
|
