L’abril de 2019, la Universitat de Barcelona, de conjunt amb la Societat Catalana de Geografia (SCG) i l’Institut Menorquí d’Estudis, va retre homenatge pòstum a un dels seus professors més distingits, Tomàs Vidal i Bendito. Les intervencions de col·legues seus, que van glossar-hi la seva figura científica i personal, han quedat recollides al núm. 87 de Treballs de la SCG (TSCG). Això fa de coixí a la nostra semblança, perquè ens estalvia fer un repàs a la seva producció bibliogràfica, que dona justa mesura de las seves aportacions científiques, centrades sobretot en la Geodemografia i la Geografia rural, però també en la Cartografia històrica, i ens permet de donar un biaix més personal al nostre text.

Vaig conèixer el professor Vidal a l’assignatura de Geografia social que impartia a la facultat de Geografia i Història. La denominació era ben escaient, perca (que era la seva manera menorquina de dir perquè) tractava de les relacions entre la demografia i els fets econòmics i socials, en una mena de Geografia de la població que transcendia les qüestions simplement demogràfiques. Eren classes intenses. Cert és que hi apreníem a fer piràmides de població (amb percentatges de grups d’edats per fer-les comparables i no per milers! –com ens etzibava sovint). Però, no n’hi havia prou; calia anar més enllà de la demografia i cercar-ne causes i conseqüències en les dinàmiques socials. El llibre de capçalera era El análisis demográfico de Roland Pressat, però també ens descobrí Alfred Sauvy, un demògraf nord-català que acabava de publicar un llibre de demografia que va recomanar a qui llegia el francès.

[...més semblances]

Fora de la Universitat, vaig tenir l’oportunitat de continuar-lo fruint a la SCG, amb qui Tomàs Vidal sempre va mostrar una actitud de generosa col·laboració, ja fos a la seva tribuna -hi va ser present diverses vegades, en especial quan la celebració dels dos congressos-, ja fos a través de la revista TSCG, o en nombroses sortides d’estudi on vam coincidir. A la Societat, vaig conèixer la seva passió per la cartografia antiga, una afició potser heretada del seu avi patern, un advocat, senyor de la hisenda el Rafalet, que va aplegar una notable col·lecció de mapes que Vidal estudià i amplià escorcollant cartoteques dels països d’Europa occidental amb presència històrica a l’illa de Menorca. Vicenç M. Rosselló i Francesc Nadal han deixat constància de la vàlua dels seus estudis diversos cops; el darrer en l’acte de presentació a la SCG del tom vint-i-unè de l’Enciclopèdia de Menorca, dedicat a la cartografia de la petita de les Balears, un projecte que Vidal no va poder veure enllestit del tot.

En aquest acte, el professor Rosselló ens va revelar la vena cinèfila de Vidal, qui abans de fer la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, havia fet plans per anar a estudiar cinematografia a París, quan la capital de França era el rovell de l’ou de la Nouvelle Vague. D’aquell anhel, només n’ha restat un documental de la seva illa, que pocs han tingut la fortuna de visionar. La nostra sorpresa en saber d’aquest desig fou relativa, tanmateix, perquè Tomàs Vidal era un home amb una gran diversitat d’interessos intel·lectuals. Però, qui va tenir la sort de fer-s’hi, el recordarà, sens dubte, tal com magníficament el retratà Vicenç M. Rosselló: “... un senyor (del Rafalet), sempre acompanyat de la seva esposa Rita Pons (oli i aigu...), ben plantat i bon vivant (en el sentit més recte de l’expressió) i ‘darrere sa roca’: mai no va anar d’embolics; proper, empàtic i tranquil en anys convulsos.” [Enric Bertran]