Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

<<< retrocedir En una d'aquestes estades tinguérem l'agradable sorpresa de veure'l entrar per la porta de casa, a Caracas: era l'any 1958. No ens havíem vist d'ençà de Normandia. En companyia del meu fill, també geògraf, poguérem fer-li veure aquella ciutat en ràpida creixença, i l'obra geogràfica que havíem iniciat. Altra vegada poguérem admirar la seva destresa en la interpretació i la croquització dels paisatges. Síntesi d'aquella passada per Veneçuela fou el seu estudi Barcelone et l'essor de l'Est venezuelien, en el qual posà en relleu per primera vegada l'existència de la segona Barcelona del món. Les estades i les actuacions del Prof. Deffontaines al Brasil i al Canadà foren llargues i fecundes. És notòria la seva obra brasilera: un any a Sao Paulo i tres anys a Rio foren ben fructífers. Amb el seu saber, el seu entusiasme i l'esperit d'organització que porta amb ell i que els catalans li coneixem prou bé desvetllà vocacions, promogué estudis, associà

voluntats; car no solament hi fundà càtedres de Geografia, sinó que, de més a més, inicià l'Associació de Geògrafs Brasilers, instituí el Consell Nacional de Geografia, i ultra articles varis, publicà la Geografia humana del Brasil, esdevinguda clàssica.

L'esplet d'homes de ciència, originat per actuació del geògraf, fou d'una tal qualitat i d'una tal envergadura, que aquell país poc temps més que una dècada després pogué ésser la seu, l'any 1956, de1 XVIII Congrés Internacional de Geografia. Mentrestant, un seguit de cursos semestrals fets a la Universitat canadenca de Laval donaven lloc a la desclosa d'un altre estol de joves geògrafs. Bé podem dir que el Prof. Deffontaines ha estat l'inspirador de les dues primeres escoles americanes de Geografia: de la brasilera i, en part, de la canadenca francesa, iniciada per Raoul Blanchard.

La punta del Far i la cinglera que limita el Cabrerès...
Dibuix de Pierre Deffontaines en Solé, Ll. (dtor) Geografia de Catalunya, vol. I Barcelona: Aedos, 1958; p. 87.

 
Pierre Deffontaines
 Llemotges, 1894 - París, 1978

Aportacions

 

 

 

Aquesta actuació esponerosa dellà l'Atlàntic del geògraf - home sempre d'activitats múltiples i paral·leles en països diversos - coincideix amb la seva estada definitiva a Barcelona, en la direcció de l'Institut Francès. Les seves realitzacions i el seu acolliment ací, com a humanista, en un període d'atuïment de les activitats nostrades foren d'una cordialitat oberta. Els nostres joves geògrafs d'aleshores, perplexos de moment per la momentània oclusió de les vies empreses, trobaren un redós i un esperonament en les paraules càlides i orientadores del mestre. Bé podem dir que si avui sentim la satisfacció de tenir en curs de publicació una geografia de Catalunya - el primer volum de la qual és a totes les mans que l'han volguda -, que no des- diu de l'estat actua1 dels estudis geogràfics internacionals, és obra d'aquell grup que s'arredossà en el fogar cultural de l'Institut Francès, al costat del Prof. Deffontaines. Era ben mereixedor, doncs, d'apadrinar aquella publicació amb una "Introducció" ambientadora. Per l'Institut féu passar, aleshores i    seguir >>>

[...més semblances]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
4 d'octubre de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat