Fotògraf i estudiós en diversos àmbits de la cultura catalana. La seva notable obra gràfica, ben aviat reconeguda amb el premi Ciutat de Barcelona (1954), resta a l’ombra de la ingent obra del seu germà Francesc Català Roca, fills tots dos de Pere Català i Pic, figura pionera de la fotografia a Catalunya.

Com a historiador, contribuí a fundar el Centre d’Estudis Colombins, amb el suport del qual promogué la recerca sobre l’origen català de Cristòfor Colom. Ell mateix signà un parell de llibres al respecte: Quatre germans Colom, el 1462 (1976) i Un corsari anomenat Colom

(1991). Dintre de l’assaig històric és autor de títols de temàtica diversa com ara La plaga de la llagosta a Catalunya (1686-88) (1987), Els Primers missioners d’Amèrica foren catalans? (1988), Històries d’en Jaume, rei conqueridor: contalles d’un sobirà que amplià el món català (1999), Càtars i catarisme a Catalunya (2001), Ferran el Catòlic, vidu i "catalanote" (2003)... Indubtablement, però, la seva obra més important és els sis volums que dirigí sobre Els castells catalans (1966), on es cataloguen totes aquestes fortificacions existents a Catalunya, amb aportació de valuosa documentació fotogràfica, com no podia ser altrament.
 

Pere Català visqué a Valls fins 1931, any en què la seva família es traslladà a Barcelona. Això no obstant, sempre exercí de vallenc, fins esdevenir el més destacat estudiós dels castells humans. Fruit d’aquesta dedicació són una important documentació gràfica, els dos volums de l’obra Món casteller i el seu suport i compromís amb la iniciativa de crear un museu casteller de Catalunya a la capital de l’Alt Camp. Per tot plegat, rebé el títol de ciutadà d’honor de Valls (1999) i hom l’anomenava afectuosament "el patriarca del món casteller". La revista Quaderns de Vilaniu li va dedicar un número monogràfic d’homenatge fa pocs anys.

seguir >>>
 

[...més semblances]