Emili Canals tingué el magisteri com a primera vocació, cosa no pas estranya en una família dedicada al mestratge de la canalla: la seva mare fou durant molts anys mestra a Camprodon; la seva germana, Dolors Canals, fou una de les introductores del mètode Montessori des de la Casa dels Nens, escola de l’Ajuntament de Barcelona; més tard, la seva filla, M. Antònia Canals, va organitzar el parvulari de l’escola Talitha, una de les pioneres de l’ensenyament en català els anys a cavall dels cinquanta i seixanta! i fou membre del grup fundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. No ha de sorprendre, doncs, que Emili Canals s’orientés cap a l’ensenyament dels més petits. Ho féu, sense títol, però amb vocació, a l’escola del Patronat Domènec de Gràcia, sota la direcció d’Artur Martorell. Tot això... mentre estudiava enginyeria.

Emili Canals hagués volgut ser enginyer de camins, canals i ports, però els migrats recursos econòmics d’una família modesta li impediren d’anar a Madrid, l’únic lloc on s’impartien aquests estudis abans de la guerra 1936-39. En

lloc d’això, es graduà com a enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1925), si bé la seva tasca professional s’orientà tossudament cap a les infraestructures hidràuliques, i esdevingué Ajudant d’Obres Públiques (1930): treballà als canals del riu Taibilla, a Múrcia; a les illes Canàries, on participà en un projecte no realitzat de muntar una dessaladora d’aigua de mar a Lanzarote; a la resclosa de Serinyà, aigües amunt de Crespià, i a la presa parada al Ter, entre Camprodon i Sant Pau de Seguries.

En 1935 acabà estudis d’especialització en enginyeria sanitària. Uns anys abans, en 1929, s’havia tret el títol de mestre, a l’Escola Normal de Barcelona. No sabem si fou aquí on entrà en contacte amb Pau Vila o fou a la secció de Geografia del Centre Excursionista de Catalunya, entitat on desenvolupava una de les seves grans aficions, el muntanyisme. Tant se val! El 1936 entrà a formar part del grup de membres de la Societat Catalana de Geografia que veieren les seves activitats truncades per la guerra civil i el seu posterior desenllaç.

Aportacions

Home de pensament catalanista, Emili Canals fou membre de la Lliga, proper als ideals d’Acció Catalana i Unió Democràtica de Catalunya, coreligionari de Carrasco i Formiguera i Roca Caball. Home de fermes conviccions religioses, rebé una missa funeral a la catedral de Barcelona, pocs dies després d’acabada la guerra. [Enric Bertran i Juan Manuel García Ferrer. Les dades d’aquesta semblança ens han estat gentilment facilitades, en bona mesura, per M. Antònia Canals, filla del biografiat.]