Antoni Borràs fou un “pioner de l’excursionisme científic a la ciutat nadiua d’Igualada, membre del Centre d’Estudis Comarcals i comissari d’excavacions de la mateixa ciutat, el qual havia col·laborat en les tasques de la Societat Catalana de Geografia, exposant en una sessió que tingué lloc l’any 1949 unes consideracions geogràfiques sobre la indústria igualadina. Víctima d’un accident malastruc ens abandona quan encara podíem esperar molt de la seva capacitat de treball.” Són paraules de Josep Iglésies a la memòria del curs 1956-57 de la Societat.

Josep Iglésies resumeix amb encert la pertinença d’Antoni Borràs a la Secció Excursionista de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i al Centre Excursionista de Catalunya, ja des dels anys trenta, perquè hi desenvolupà una activitat notable, talment com l’historiador Josep Riba i Gabarró prova amb una cita del Diari d’Igualada (14 d’octubre de 1933): “L’orfeó de l’Ateneu Igualadí ha organitzat per demà una excursió col·lectiva a la Pobla. Sortida de l’Ateneu a les 7 del matí, esmorzar al Castell de Claramunt a les 9, i tot seguit unes conferències a càrrec dels senyors Antoni Borràs i Quadres i Joan Just versant sobre els temes L’excursionisme i la cançó popular i Orfeons de Catalunya, respectivament, i assaig general per a l’Orfeó. A les 2 de la tarda, gran dinar de germanor a la Font del Xaró. A les 4, lluït ball en una de les entitats de la Pobla. A les 6, retorn de l’excursió. Nota: cada excursionista haurà d’anar proveït de la minestra per a tot el dia. El viatge es farà sempre a peu".

Al costat d’aquesta faceta excursionista, Borràs manté una activitat política com a regidor de l’Ajuntament d’Igualada durant els anys de la guerra civil, ensems que cap comarcal de la Delegació de Proveïments de la Generalitat. Això no obstant, el que paga la pena destacar de la figura de Borràs i Quadres és el seu biaix d’estudiós, palès en els càrrecs

de president de l’Associació d’Estudiants de l’Ateneu Igualadí i de Comissari de la Generalitat per al Patrimoni Artístic, fundador del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i creador de la secció d’Arqueologia d’aquesta institució. Així, en 1935, dugué a terme una primera prospecció en l’estació iberoromana del Vilar del Met, situada al terme de Vilanova del Camí, l’antiguitat de la qual es remunta al segle III aC. Hi foren exhumades restes d’edificacions, diverses monedes ibèriques cossetanes i romanes imperials, i ceràmiques preromanes i romanes. En 1948 participà en el descobriment de la vil·la romana de les rodalies de l’Espelt, jaciment objecte de diverses campanyes d’excavació, els anys posteriors.

Antoni Borràs formà part de la nòmina d’estudiosos que participaren en les primeres assemblees intercomarcals, entre els quals ens és grat de recordar els consocis i amics Duran i Sanpere, Fort i Cogul, Manuel Riu, Emili Giralt, Ignasi Ma. Colomer, Valentí Masachs i Joan Vilà-Valentí, amb Josep Iglésies i Joan Mercader al capdavant. Hi signà l’article “Assaig de localització de la indústria dels forns de calç a les nostres serralades”, publicat a Actas y comunicaciones de la I Asamblea de Investigadores de las Comarcas del Penedès i Conca de Òdena (1950).

D’altres treballs foren editats a revistes locals i d’àmbit estatal, com ara “Les vies romanes de la comarca d’Igualada” a Miscellanea Aqualatensia, núm. 1 (1949), “Els meus records d’Amador Romaní [l’industrial paperer que ressenyà les primeres troballes de la balma del Fossar Vell, per això coneguda com Abric Romaní]” a Anales de la Cultura Igualadina 1954 (1955) o “Valor geográfico de la industria de curtidos de Igualada (Barcelona)” a Estudios Geográficos (1950), que era el discurs reglamentari de la sessió plenària de 1949 del Centre d’Estudis de la Comarca d’Igualada.

En 1969, als CXI Jocs Florals de la Llengua Catalana, patrocinats per la Institució de Cultura Catalana i celebrats a Guadalajara (Estat de Jalisco, Mèxic), fou convocat un Premi Antoni Borràs i Quadres, concedit a un treball d’història, geografia, excursionisme, economia o demografia, sobre la comarca de l’Anoia, dins un conjunt de guardons a la iniciació literària sobre diverses comarques catalanes. No tenim dades dels treballs distingits. [Enric Bertran, a partir de la semblança que apareix a Estudi, buidat i índex de «Revista d’Igualada» (1929-1930) de Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé.]

[...més semblances]