Quan es fundà la SCG, en 1935, el principal lloc de reclutament dels seus primers membres fou el Centre Excursionista de Catalunya (CEC). No ha d’estranyar. Aleshores, Pau Vila hi presidia la Secció de Geografia, al capdavant d’una junta directiva formada, des del 8 de juny de 1934, per: Gonçal de Reparaz, vicepresident; Solé Sabarís, secretari; Enric Ribas, tresorer; Josep Closas, conservador; i Víctor Bouvier i Josep de Sans, vocals.
Josep de Sans era membre del CEC des de 1933, època en què començà la carrera d’enginyer, que no acabà. Professionalment, fou saurí i es dedicà a cercar aigua per a la perforació de pous a la pagesia, amb l’ajuda de mapes i, també, d’una branca de saüc o un pèndol, recorrent el país amb el seu 2CV. En la radioestèsia esmerçà temps i esforços, fos en la seva divulgació, pronunciant conferències com la de l’Associació de Mestres Industrials, a l’Escola del Treball (1956), sobre el tema Fonaments de Radioestèsia, fos en la seva institucionalització, com a vicepresident (1961) i president (1967) de l’Associació de Radioestesistes de Barcelona, els anys seixanta l’única a Espanya, que arribà a aplegar cent cinquanta saurins.
[Enric Bertran. Aquesta semblança és deutora d’informacions facilitades per la consòcia Àngels Pascual de Sans, neboda del biografiat.]
Saurí en acció
