<<< retrocedir    A les primeries dels anys quaranta demana i obté la delegació de l’empresa SA Echevarría a Barcelona, ciutat on va viure fins a la seva mort. Aquesta feina a Barcelona, on ell tenia el seu propi despatx i no depenia de ningú, li va permetre disposar del temps i la solitud necessaris per escriure, una altra de les seves afeccions que no va deixar mentre va poder. Ara les seves publicacions són en llengua castellana i, o bé estan impregnades d’un profund i sistemàtic sentiment religiós, o bé prenen un caire cientificotècnic, quan no totes dues coses a la vegada. Aportacions d’aquesta altra etapa de la seva vida són Paganismo y cristianismo en la economía de l´any 1938, primer llibre que escriu en castellà i que dedica a la memòria del seu germà. El 1944 cofunda la revista Cristiandad, d’espiritualitat jesuítica i hi publica quatre articles l’any fins el 1987. El 1946 publica a Ariel La vuelta a los altares, llibre sobre la història de l’hecatombe de l’Europa contemporània, amb

un missatge fonamentat en la doctrina cristiana, il·lustrat per l’arquitecte i pintor Ignasi Maria Serra i Godoy. L´any 1948 surt a llum ¿Conoces el acero? , breu visió històrica, general i tècnica de la indústria siderúrgica. El 1949 publica a Edicions Salvat un treball de 300 pàgines titulat Primeras materias y productos industriales. L´any 1951, Ariel li edita Interrogantes sobre el continuo y el infinito matemático i aquest mateix any edita a París Le problème de l´evidence de la religion, dedicat a la memòria del bisbe d´Urgell i copríncep d´Andorra Justí Guitart Vilardebò. L´any 1957 publica una Introducción a la apologética, discurs de quasi 400 pàgines.

Del tomb tan radical que va fer Lluís Creus, també van ressentir-se altres parcel·les de la seva vida. Així, doncs, abandona l’excursionisme i es dedica a viatjar amb la seva dona arreu del món. Certament, aquesta mena d’inquietud no es deixaria fins als darrers anys

de la seva vida, la qual alternaria amb l’activitat de publicista. A partir dels anys seixanta comença la seva activitat viatgera. Va recórrer tot el continent americà, bona part d’Àfrica, Terra Santa i Europa, inclosa Rússia, gràcies a un salconduit expedit per l’ambaixada espanyola a París. Viatjava amb vaixell o amb transport terrestre i mai no va agafar cap avió. La seva curiositat intel•lectual el feia adoptar una actitud sempre amatent, sociable i no exempta de sentit de l’humor. En arribar a casa sempre tenia històries per explicar que fills i néts escoltaven amb interès, els uns, i fascinació, els altres.

Aprofitant que tot just s’ha rememorat el centenari de la mort de Jules Verne, per qui Lluís Creus sentia una extraordinària admiració, i com a humil contribució, goso exposar una anècdota contada pel seu nét, Eduardo Creus, que il·lustra l’esperit que el seu avi adoptava quan voltava pel món. En un dels seus viatges a Islàndia, en Lluís Creus i Vidal conversava apassionadament amb el capità del vaixell en el qual viatjava sobre el volcà on Jules Verne va situar la porta d´accés del Viatge al centre de la Terra. S’esplaiava, així, explicant, amb una expressió anglesa dificultosa, a un oient, de comprensió anglesa també dificultosa, com el professor Lidenbrock, el seu nebot Axel i l’ajudant Hans van entrar pel cràter del volcà islandès que els havia de conduir al centre de la terra. Quan hores més tard el vaixell salpava del port de Reykjavik i navegava rumb nord pel golf de Faxaflói, el capità tot cofoi va exclamar: “miri senyor Creus l’Sneffels, el volcà on vostè va entrar per anar al centre de la terra!” [Montserrat Cuxart i Tremps]

"Línies a molt alta tensió de Catalunya", un dels nombrosos mapes desplegables inclosos a Visió econòmica de Catalunya.