Enginyer, publicista i cofundador de la Societat Catalana de Geografia. Pertanyia a una família acomodada d’advocats establerts a Vilanova i la Geltrú. Va realitzar estudis a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, on va obtenir el títol d’enginyer industrial i on anys més tard va obtenir-ne el doctorat. De jove va afeccionar-se a l’excursionisme i es va fer membre del Centre Excursionista de Catalunya, al qual va pertànyer fins els darrers anys de la seva vida. També va formar part de la primera generació d’esquiadors de fons de Martinet, a la Cerdanya. En el seu primer treball, va participar en l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra, que va permetre d’il•luminar la ciutat fins els anys cinquanta del segle XX, empresa encarregada per FHASA.

Val a dir que durant la primera meitat de la dècada dels trenta del segle passat Lluís Creus es mostra com un jove catalanista vinculat al corrent noucentista i compromès amb la realitat del moment, cosa que queda palesa per les moltes aportacions que fa de caràcter tècnic o de divulgació científica referents a Catalunya. La tardor de 1932 participa en el I Congrés d’Unió Democràtica de Catalunya, amb la presentació d’una ponència sobre “Política econòmica de Catalunya”. A principis de gener de 1933 publica al diari La Nau un projecte de divisió territorial de Catalunya en nou vegueries. L’any 1934 surt a la llum Visió econòmica de Catalunya, obra en dos toms de 400 pàgines cadascun, autografiada pel president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i prologada per l’escriptor noucentista Ramon Suriñach i Senties; aquest mateix any rep un premi de l’Agrupació de

Barcelona de l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales pel seu treball sobre “Les possibilitats hidràuliques de Catalunya”, i un altre de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País (SEAP de Barcelona) per l’obra Visió Econòmica de Catalunya. L’any 1935 publica La immigració a Catalunya, treball premiat per la Institució Patxot el mateix any. El 1936 rep el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per un avantprojecte sobre “El ferrocarril de Puigcerdà a la Seu d’Urgell”.

Lluís Creus era un home de dretes, de profundes arrels religioses i de conviccions catalanistes. Des de 1932 a 1939, col·labora a la revista econòmica de la Lliga, amb articles de caire econòmic. L’esclat de la guerra civil espanyola i, especialment, l’assassinat del seu germà gran, per qui sentia una gran estima i complicitat, devien provocar-li una transformació interior completa, de manera que trasbalsat i decebut va començar a apropar-se al bàndol franquista. Aconseguí enviar la dona i els fills a la ciutat italiana de San Remo, on ell va fer cap l’any 1937 i s’hi està fins uns mesos abans d’acabar la guerra espanyola. El 1939 Lluís Creus passa a l’Espanya franquista, a Bilbao, i aquest mateix any ja treballa com a tinent enginyer a l’empresa metal•lúrgica basca SA Echevarría, que havia estat militaritzada. Cal ressaltar que la postguerra va ser dura també per a Lluís Creus. Va haver de comparèixer davant d’un tribunal franquista per passar comptes, entre d’altres coses, per les seves publicacions catalanes i, especialment, per Visió econòmica de Catalunya, que el 1942 li va causar un expedient pel qual va ser “desaconsellat” per optar a la càtedra d’“Economía Política y Legislación Industrial y Organización y Contabilidad de Empresas Industriales”.    seguir >>>

La portada de Visió econòmica de Catalunya presenta Francesc Macià en el decurs d'una visita a Vilanova de Sau l'any 1932. En el seguici del President figurava Lluís Creus el qual, molt possiblement, fou l'autor de la fotografia.