<<< retrocedir Tot just acabada la llicenciatura va trobar feina de professor a l’Institut de Lleida, i, més endavant, al Balmes de Barcelona. També va fer d’ajudant i auxiliar de la càtedra de San Miguel a la Universitat fins el 1930. L’any 1932 va guanyar la càtedra de Ciències Naturals de l’Institut Maragall de Barcelona, ocupació que mantindria fins a la mort. Al llarg de la seva vida va col·laborar professionalment amb el Museu Martorell de Geologia (secció de petrografia), l’Institut Geològic Provincial, l’Instituto Geológico y Minero -per al qual va compilar els fulls de Sant Boi, Barcelona i Girona del mapa geològic a 1:50 000-, l’Instituto Lucas Mallada del CSIC i va ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1928.

[...més semblances]

Durant els anys vint també va col·laborar amb Pau Vila en el Seminari de Geografia dels Estudis Normals de la Mancomunitat i com a professor de fisiografia de Catalunya en el Curs d’Iniciació Geogràfica organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya en el qual Vila va impartir les sessions de geografia. Tanmateix, el seu Estudi Fisiogràfic de Catalunya, premiat per la Fundació Patxot el 1930, ha restat inèdit.

El seu coneixement de la geologia catalana fou molt complet. En fan referència bona part dels més de dos-cents títols de la seva publicació i les seves primícies sobre el seus trets tectònics varen influir decisivament en l’escola que encapçalaria Lluís Solé i Sabarís. Els cinc volums sobre La Géologie de la Méditerranée occidentale, iniciats arran del XIV Congrés Internacional de Geologia de 1926 tenen un especial relleu per la intensitat i qualitat del treball que hi esmerçà. [Pau Alegre]