Després de la reorganització de la Societat, l'any 1947, la presidència va recaure en Josep Ramon Bataller i Calatayud des del 20 de desembre de 1948 al 27 de juliol de 1954. Aquells cinc anys i mig es poden comptar entre els més dificultosos passats per la Societat, en particular, i per la cultura catalana, en general.

Bataller (nascut a la Pobla del Duc l'any 1890 i mort a Barcelona el 1962) era titulat en geologia i en paleontologia, ciències que treballa al Seminari Conciliar de Barcelona, on exercí al Museu de Geognòsia i de Paleontologia que havia fundat el canonge Jaume Almera. Allà, col·laborà amb el geòleg i enginyer de mines Lluís Marià Vidal, que havia estat president del Centre Excursionista de Catalunya.

Des de ben aviat es revelaren els lligams de Bataller amb la geografia: en són testimoni moltes de les seves activitats dutes a terme a la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual era soci, i de les seves intervencions a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual fou membre. Coneixedor del país - havia col·laborat

en la confecció del mapa geològic de Catalunya l/50.000 -, professor a l'Escola Superior d'Agricultura i catedràtic de Ciències Naturals, no és d'estranyar trobar-lo com a signant del manifest fundacional de la Societat Catalana de Geografia, ni fou cap raresa que fos nomenat president de l'entitat. Des del seu càrrec, malgrat les dificultats del moment, efectuà un treball d'apropament als estudiosos que les circumstàncies mantenien dispersos, encoratjà la publicació dels reculls dels noms de lloc, i assegurà la continuïtat de les sessions científiques mensuals que, amb força riscs, s'anaven celebrant. El 27 de juliol de 1954, demanà que s'elegís un nou president. Ell restà a la Junta de Govern com a tresorer, on seguí fins pocs mesos abans de morir, l'any 1962. [Lluís Casassas]

"Esquema geològic de la Plana de Vic" preparat per Mn. Bataller i publicat en Gonçal de Reparaz. : La Plana de Vic, Barcelona: Ed. Barcino, 1928 (Enciclopèdia
Catalunya, 8-9; Secció de Geografia, III-IV); p. 27.
Bataller en va redactar els dos primers capítols.
El peu de mapa diu: "A llevant, de N. a S., hom veu les formacions hipogèniques que limiten la Plana; a ponent, els terrenys terciaris més superiors; a migdia, un petit clap secundari..."