<<< retrocedir  Des del punt de vista científic, fou especialment valuosa la seva capacitat d’abstracció del coneixement, fet que li permeté, per exemple, definir les grans unitats de relleu a Catalunya, avui àmpliament assimilades en el sistema d’ensenyament. Així mateix trobà en la fórmula de la síntesi regional definida per la geografia francesa un instrument per a la creació d’un coneixement complex, superior a les aportacions de les diferents especialitats, tant de les ciències naturals com humanístiques, inclosa la Història, a la qual contribuí amb les seves reflexions sobre el marc natural i les bases materials que la conformen.

[...més semblances]

Aquest esperit impulsà sobretot la seva tasca en l’àmbit geogràfic, i es reflecteix en la seva síntesi Los Pirineos. El medio y el hombre, o en els treballs sobre la Península Ibèrica i específicament Catalunya: en molts d’aquests projectes destaca, per damunt de la seva valuosa aportació científica directa, la seva feina de director, capaç d’integrar equips de diversa procedència i orientar-los amb el seu mestratge. Així, en la Geografia de Catalunya s’apleguen, amb els geògrafs Josep Iglésies, Llobet, i Vilà-Valentí, i més tard Pau Vila, les col•laboracions del botànic Oriol de Bolòs o l’historiador Ferran Soldevila, i l’assessorament d’Eduard Fontseré, Joan Coromines o Agustí Duran i Sanpere, entre altres.

D’altra banda, el seu compromís amb el país es manifestà el 1967 en la defensa de la catalanitat de les terres de Lleida, en un moment que preteses raons de caire fisiogràfic pretenien justificar-ne una segregació de Catalunya. El seu prestigi científic contribuí a impedir-ho, i la seva reflexió sobre el caràcter de les regions el portà el 1975 a escriure Sobre el concepte de regió natural i la seva evolució, un text d’una gran maduresa en què valorava la importància del component humà (històric, econòmic, funcional), sovint en contraposició amb el natural, d’altra banda tan heterogeni. Al mateix temps, el text és expressió de l’interès creixent de Solé i Sabarís, com de tot el món científic del moment, per les influències anglosaxones en detriment de les francòfones. [Antoni Durà i Guimerà]

El mapa mostra la interpretació de l'abast del glacialisme al Pirineu per Lluís Solé. Publicat a Los Pirineos. El medio y el hombre. Barcelona: A. Martín, 1951, p. 76.