Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
 

 

La sortida de tardor corresponent al curs 2019-20 s’efectuà a la comarca de l’Alt Penedès, a Vilobí i a Vilafranca. Fou el proppassat dissabte 30 de novembre, data escollida per a realitzar aquesta visita d’estudi, programada de primer pel 26 d’octubre, data en què les protestes previstes contra la sentència dels líders cívics i polítics catalans processats al Tribunal Suprem n’aconsellaren l’ajornament. Una trentena llarga de membres i simpatitzants de la Societat es reuniren al Parc dels Talls de Vilobí del Penedès, la majoria arribats de Barcelona amb l’autocar de la casa Burgos, com és costum, i la resta amb vehicle propi, des d’altres indrets del país.

El Parc dels Talls és un espai d’interès geològic, ecològic i paisatgístic, que l’Ajuntament de Vilobí del Penedès va endegar en restar abandonades, a finals del segle passat, unes pedreres de guix, de l’explotació del qual es tenen notícies ja en època romana. La perforació del subsòl per a extreure el mineral, n’ha fet eixir l’aigua freàtica, que s’ha acumulat en les zones més deprimides, donant lloc als anomenats pèlags, si bé hom s’estima més el nom de talls, més adient, segons alguns, des d’una perspectiva geològica. D’aquí el nom d’aquest espai natural protegit i així ens el presentà en Jordi Ramoneda, coordinador de la sortida d’estudi.

 

 

A l’entrada del parc i amb el suport del mapa geològic de Catalunya, Ramoneda explicà que al turó de Vilobí afloren guixos del miocè que en altres indrets de la conca Vallès-Penedès són a 4.000 m de profunditat. Així mateix, destacà que aquests espais d’aigua són ecosistemes d’una gran diversitat. Hi coexisteixen plantes aquàtiques com el canyís i la boga, amb altres espècies de ribera, com àlbers i pollancres, i les pròpies del clima mediterrani, com és ara el llentiscle i el pi blanc. Tot plegat, amb una fauna de peixos, rèptils i ocells (36 famílies d’aus registrades!, deia el dossier de la sortida repartit als assistents), que fan de l’indret un espai únic al Penedès.

Dit això, vam fer una passejada pel parc, ben condicionat per a la visita. De primer, vam veure el pèlag Fiol, reblert de sediments i encanyissat, i el pèlag Petit, on l’aigua és permanent i acull l’hàbitat del gripau corredor, que només corre de nit i no es va deixar veure. Aviat vam ser al pèlag Sec, que va ser dessecat, cosa que permet d’observar de prop el front del tall i aprofitar la seva bona acústica per a fer-hi concerts a l’estiu. A l’altre extrem del parc, una miranda ofereix un bell panorama des de Castellví de la Marca a la serra d’Ancosa. Sota mateix, on hi havia la darrera pedrera explotada, hi ha el pèlag Gran, com el seu nom indica, el més extens.

 

El panorama del pèlag Gran és de C. Pasadas (SCG).

 

 

Cap a migdia, vam visitar el Museu de Geologia de Vilobí, degut a Josep Rovira Cendró, que ens va fer d’amfitrió. Rovira, que és membre d’una família, de segles vinculada a l’explotació del guix, ha mostrat el seu agraïment al poble de Vilobí muntant-hi un museu del guix, que des de 1981 ha esdevingut l’obra de la seva vida. El museu conté la col·lecció de guixos més important de l’Estat espanyol, resultat d’adquisicions i intercanvis: n’hi ha d’arreu de la Península Ibèrica i d’indrets dels cinc continents. A més a més, s’hi exposen maquetes de forns de guix de diversos llocs de Catalunya i un seguit de fotografies relacionades amb l’explotació d’aquest mineral.

Josep Rovira, treballador durant gairebé trenta anys en una fàbrica local, ens il·lustrà sobre el procés d’elaboració de guix, basat en una deshidratació parcial del mineral, que un aconseguia controlant que la cuita no superés mai els 160-170°C; i del gran nombre de treballadors -més de 300!- i del colossal volum de producció -42.000 sacs al dia!-, l’època de màxima explotació dels talls. El nostre amfitrió ens explicà també l’activitat pagesa de quan baixava la feina a la vinya i hom anava a fer fogots (feixines a d’altres llocs) per a bòviles, forns de pa, de calç i de guix. El resultat n’era un bosc força més net que l’actual i un menor nombre d’incendis forestals.

  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 de desembre de 2019
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat