<<< retrocedir  L’àpat s’efectuà al restaurant dels Xiquets de Reus i va ser doblement de profit, perquè, a més de la bona vianda, comptà amb la presència d’Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada de la URV. El professor Segarra es va guanyar el dinar amb una interessant prèdica centrada en aspectes econòmics del Camp de Tarragona: parlà del bon funcionament del turisme, en especial del subsector hoteler, i de l’engripament del sector químic, de costat amb una taxa d’atur quatre punts percentuals per damunt de la mitjana catalana; plantejà que cal generar ocupació d’acord amb la formació de la gent, posar en valor trets locals com és ara la contenció dels costos de producció, la qualitat de vida i un entorn creatiu, i la necessitat ineludible d’una estratègia comuna entre Reus i Tarragona. El professor Josep Oliveras, també de la URV i president de la Societat, hi ficà cullerada amb una docta intervenció, amb detalls reveladors, com no podia ser altrament, sobre tripijocs polítics i financers que hi havia darrere la implantació de Port Aventura, a cavall de Vila-seca i Salou, de retruc de la de Disneyland prop de París.

La primera destinació de la tarda va ser l’Institut Pere Mata, situat al defora de Reus. I concretament, al Pavellò dels Distingits, l’únic d’aquest centre sociosanitari dedicat a les malalties psiquiàtriques que s’ensenya al públic, en no estar en funcionament. Es tracta, com tothom coneix prou bé, d’una de les meravelles modernistes degudes a Domènech i Montaner, qui comptà aquí amb la col·laboració de l’arquitecte municipal reusenc Pere Casellas i Tarrats. Aquesta i totes les altres explicacions de la visita, les hem d’agrair a una guia prou competent, que ens va acompanyar en tot moment i ens va permetre de tocar-ho tot! Amb el nom, queda ben palès quins sectors de la societat eren atesos al pavelló dels Distingits; però si això encara no fos prou, l’aspecte de palauet burgès, n’esvairia qualsevol dubte. De la fàbrica modernista de l’edifici, se’n pot posar de relleu una balaustrada que recorda el Palau de la Música i la riquesa ornamental pròpia d’aquest estil, especialment els vitralls que tamisen la llum i donaven l’ambient idoni per a les partides de bridge: un podia ser malalt mental, però de família benestant… i home!, que les dones no hi tenien entrada.

La darrera fita de la jornada fou el Museu de Reus, on es visità l’exposició Coses de Reus, amb el guiatge de Marc Ferran i Sans, director de l’establiment. Es tracta d’una mostra de l’evolució històrica de la ciutat, mirant al desenvolupament urbà, comercial i industrial, entre altres aspectes. Encabat, se celebrà una informal sessió acadèmica, amb l’assistència asseguda a l’escala d’accés al primer pis. Marc Ferran, que és historiador de formació, tocà, entre d’altres, el tema de la manca de lideratge al territori, fet palès sobretot en l’àmbit cultural, com un aspecte notable de la crisi política dels darrers anys. I contrastà aquesta fase decadent amb el modernisme, un estil arquitectònic esdevingut símbol d’una societat burgesa que cercava la modernitat. La professora Carme Miralles, coordinadora de la sortida, va tancar l’acte introduint el concepte de territori socialment fràgil aplicat al cas del Camp i va exhortar els geògrafs i les geògrafes que es preocupen pel territori a dir-hi la seva, pensant-lo i repensant-lo. [Enric Bertran]

 
La fotografia de Reus en transformació és de P. Alegre (SCG)