El passat dijous 12 d’abril tingué lloc la sessió d’estudi La geografia a les aules: quin és el seu espai? en forma de taula rodona amb la participació de Montserrat Oller, coordinadora de l’Especialitat de Geografia i Història del Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària de la UAB; Salvador Calabuig, coordinador de l’àmbit de socials del Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària de la UdG; Àngel Manzano, mestre de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera; Xavier Giner, professor de l’Institut La Vall del Tenes i de Didàctica de les Ciències Socials a la UAB; David Expósito, exalumne i estudiant de periodisme de la UPF, amb moderació de Jordi Royo, vocal de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia.

Jordi Royo presentà els ponents i l’acte: un debat sobre el paper de la geografia a les aules d’ensenyament primari i secundari, un tema tan vell com poc resolt, amb moltes preguntes a l’aire. Tenen els mestres de primària prou formació per impartir Coneixement del Medi? A secundària, té sentit que la geografia segueixi estretament lligada a la història i impartida majoritàriament per historiadors únicament seguint els llibres de text? El sistema d’oposicions amb els perpetus 72 temes (19 de geografia) és una bona

acreditació per ensenyar aquesta matèria? Som conscients que una part dels continguts de geografia han estat transferits a la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient? És l’examen de geografia de les proves d’accés a la universitat (PAU) un colofó estimulant després de sis anys d’estudis secundaris? Serà el nou desplegament de competències bàsiques la solució a tots els problemes? Estan sumant esforços els departaments de Didàctica i els de geografia per marcar el rumb de la geografia a les aules de les escoles i instituts?

El moment en què ens trobem (discussió sobre futur de les PAU, immersió dels centres de secundària en nous mètodes pedagògics, replantejament dels graus de geografia a les universitats, etc.) és òptim per mantenir viu el debat i retrobar l’espai de la geografia a les aules. Jordi Royo remarcà la necessitat que la recerca geogràfica, especialment en didàctica, tingués una repercussió més directa a les aules dels ensenyaments a primària i secundària.

Seguidament, Salvador Calabuig començà explicant els motius de la inserció de la geografia i la història com a matèries del sistema educatiu obligatori, que implantà l’estat liberal, perquè “engrescaven” i pel seu “alt valor didàctic”, a banda del seu paper de “reforçament de l’estat liberal”. Per exemple, la proposta d’aprendre a llegir amb el best seller Le tour de France par deux enfants, publicat el 1872, fou tot un èxit. Aquests orígens contrasten amb el valor renovat que continua tenint la geografia com “una ciència que ens va bé per la vida” perquè integra totes les ciències socials i permet entendre com és el món i resoldre problemes socials, però no

Àngel Manzano prengué a continuació la paraula. Com a mestre i geògraf, Manzano mostrà el paper de la geografia en una escola, la seva, que treballa per projectes. Concretament, presentà projectes de cinquè i sisè de primària. La seva aportació com a geògraf a l’escola El Puig, des que hi treballa, ha estat donar una mirada geogràfica tant en allò que passa al dia a dia com en el treball per projectes. A la proposta de treball per projecte també hi té un paper important l’expressió artística. Cada trimestre els mestres de l’escola preparen un projecte diferent. Manzano presenta el resultat del darrer projecte, que consisteix en l’elaboració d’una borrassa simbòlica al voltant d’una olivera. La idea inicial del projecte sorgeix de l’estudi dels entorns geogràfics i naturals d’Esparreguera, i d’una reivindicació de l’antiga vida pagesa.