Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
  només això, sinó perquè “és fascinant”, tal com destaca el currículum australià actual, quan li atribueix un sense of wonder perquè “dona als alumnes la capacitat per meravellar-se pel món”. A continuació, Calabuig indicà que tot plegat xoca amb diverses mancances. Primer, que el 90 % de professors de secundària són historiadors; en segon lloc, que no tenim un manual de didàctica de la geografia, com sí que tenen per exemple a França; en tercer lloc, que no tenim llibres de Geografia de Catalunya i alguns llibres de socials no han estat redactats a Catalunya, la qual cosa comporta deficiències en la part d’informació afegida referida a Catalunya. Finalment, Calabuig entrà en la qüestió de la percepció que tenen els alumnes de la geografia quan acaben els dotze anys obligatoris de “socials”. Els ha agradat? Què saben? El ponent creu que en saben, però poc. I que no cal canviar el currículum, sinó que la geografia s’hauria de donar d’una altra manera. Per exemple, amb estudis de casos i resolució de problemes, amb anàlisis de mapes i dades. Finalment, recomanà els

 

El passat dijous 12 d’abril tingué lloc la sessió d’estudi La geografia a les aules: quin és el seu espai? en forma de taula rodona amb la participació de Montserrat Oller, coordinadora de l’Especialitat de Geografia i Història del Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària de la UAB; Salvador Calabuig, coordinador de l’àmbit de socials del Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària de la UdG; Àngel Manzano, mestre de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera; Xavier Giner, professor de l’Institut La Vall del Tenes i de Didàctica de les Ciències Socials a la UAB; David Expósito, exalumne i estudiant de periodisme de la UPF, amb moderació de Jordi Royo, vocal de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia.

Jordi Royo presentà els ponents i l’acte: un debat sobre el paper de la geografia a les aules d’ensenyament primari i secundari, un tema tan vell com poc resolt, amb moltes preguntes a l’aire. Tenen els mestres de primària prou formació per impartir Coneixement del Medi? A secundària, té sentit que la geografia segueixi estretament lligada a la història i impartida majoritàriament per historiadors únicament seguint els llibres de text? El sistema d’oposicions amb els perpetus 72 temes (19 de geografia) és una bona

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Català Marticella, Rosa (2018): "La geografia a les aules: quin és el seu espai?, resum de la taula rodona a la SCG (12 d'abril de 2018)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92721.htm

 

 

acreditació per ensenyar aquesta matèria? Som conscients que una part dels continguts de geografia han estat transferits a la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient? És l’examen de geografia de les proves d’accés a la universitat (PAU) un colofó estimulant després de sis anys d’estudis secundaris? Serà el nou desplegament de competències bàsiques la solució a tots els problemes? Estan sumant esforços els departaments de Didàctica i els de geografia per marcar el rumb de la geografia a les aules de les escoles i instituts?

El moment en què ens trobem (discussió sobre futur de les PAU, immersió dels centres de secundària en nous mètodes pedagògics, replantejament dels graus de geografia a les universitats, etc.) és òptim per mantenir viu el debat i retrobar l’espai de la geografia a les aules. Jordi Royo remarcà la necessitat que la recerca geogràfica, especialment en didàctica, tingués una repercussió més directa a les aules dels ensenyaments a primària i secundària.

Seguidament, Salvador Calabuig començà explicant els motius de la inserció de la geografia i la història com a matèries del sistema educatiu obligatori, que implantà l’estat liberal, perquè “engrescaven” i pel seu “alt valor didàctic”, a banda del seu paper de “reforçament de l’estat liberal”. Per exemple, la proposta d’aprendre a llegir amb el best seller Le tour de France par deux enfants, publicat el 1872, fou tot un èxit. Aquests orígens contrasten amb el valor renovat que continua tenint la geografia com “una ciència que ens va bé per la vida” perquè integra totes les ciències socials i permet entendre com és el món i resoldre problemes socials, però no

 

  materials innovadors d’associacions i institucions europees com ara spatialcitizenship.org, Eurogeo, els recursos didàctics de la Geographical Assotiation anglesa o del National Geographic, i esmenta geocapabilites.org que es basa en un marc que fonamenta els continguts en el powerful knowledge (domini dels continguts geogràfics). Per acabar, destacà que la importància d’entendre el món globalitzat ha fet que en el món anglosaxó hagi pres importància la geografia en els estudis globals, com a formació bàsica necessària per a qualsevol professional.

Àngel Manzano prengué a continuació la paraula. Com a mestre i geògraf, Manzano mostrà el paper de la geografia en una escola, la seva, que treballa per projectes. Concretament, presentà projectes de cinquè i sisè de primària. La seva aportació com a geògraf a l’escola El Puig, des que hi treballa, ha estat donar una mirada geogràfica tant en allò que passa al dia a dia com en el treball per projectes. A la proposta de treball per projecte també hi té un paper important l’expressió artística. Cada trimestre els mestres de l’escola preparen un projecte diferent. Manzano presenta el resultat del darrer projecte, que consisteix en l’elaboració d’una borrassa simbòlica al voltant d’una olivera. La idea inicial del projecte sorgeix de l’estudi dels entorns geogràfics i naturals d’Esparreguera, i d’una reivindicació de l’antiga vida pagesa.

  seguir >>>

 
 
La foto de la mesa és d'R. Català (SCG)

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
3 de maig de 2018
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat