<<< retrocedir  El seguici va continuar cap al mas de Puigventós, prop del coll d'Oriol (467 m alt.) tot fent una parada al mas Vilar i el jaciment arqueològic excavat allí entre els anys 1996 i 1998. Correspon a les restes d'un mas medieval actiu entre els segles XI i XIV. S'hi poden veure restes de murs i algunes sitges. En una d'elles es va trobar un esquelet d'època medieval amb indicis d'haver estat assassinat. A prop del Mas Vilar, ens comenta Joan Soler, un excursionista va trobar casualment una petjada fossilitzada d'un rèptil que va viure fa 230 milions d'anys. Es tracta de la icnita (motllo de petjada de peu) més ben conservada de tot l’Estat espanyol, en la qual es pot apreciar amb claredat la forma de les urpes i la pell de l'animal.

Segons el paleontòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona Eudald Mujal, el motllo pertany a la icnoespècie 'isochirotherium', que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids, del període Triàsic mitjà. Fa poc, l'ajuntament d'Olesa de Montserrat va entregar la mostra al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, i ara el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada. Tot i que, segons Mujal, es tracta d'una troballa "excepcional" pel detall de les impressions, no és el primer descobriment de la zona. Fa pocs anys, es van trobar unes altres icnites a 2.800 metres de distància, en el mateix nivell geològic, així com també a Castellar del Vallès. Aquests tres jaciments són els únics amb restes de rèptils de la península Ibèrica de l’antiguitat abans esmentada.

Des de les proximitats del mas de Puigventós s’havia d’observar una de les vistes a Montserrat més apreciades pels excursionistes, però que la inestabilitat meteorològica no va permetre. Enllestides les explicacions i superat el mas de Puigventós, hom va deixar el camí del santuari de Sant Salvador de les Espases i va orientar la marxa decididament cap al sud. És en aquest tombant quan va començar a ploure, primer en forma de plugim i, més tard, com a pluja persistent, la qual va acompanyar l’expedició fins arribar a l’aixopluc del restaurant per dinar. El suau declivi del territori, els va portar a les planes agrícoles de la partida rural de Can Llimona (200 m alt.), on escaigué comentar l'interès paisatgístic de l'oliverar Palomar. Allí, el Josep Maria Gibert Juventeny i el Miquel Picart, pagesos i membres de la Fundació Agrícola Olesana s'afegiren al grup per a ampliar els coneixements oferts pel guia i per a oferir un tast de pa amb oli d’aquesta varietat local. Les activitats del matí es van cloure a Olesa (100 m alt. aprox.), amb una bona restauració de plats amanits amb oli d’Olesa.

Les activitats de tarda s'iniciaren amb una visita a la seu de la Comunitat Minera Olesana per parlar del cooperativisme, la gestió local de l’aigua i la seva relació amb la geografia econòmica. La presentació i explicacions van anar a càrrec del seu president, Sr. Joan Arévalo i Vilà i el suport del membre del Consell Rector, en Jaume Morera i Guixà. Va destacar els avantatges del cooperativisme, sobretot pel que fa al menor preu de l’aigua que en resulta. La Comunitat Minera Olesana extreu, potabilitza i distribueix l’aigua al municipi des de fa 150 anys. Des de fa 25 anys és una cooperativa.

Malauradament no es va poder efectuar el passeig amb dos recreadors dels Miquelets tal i com era previst pel poble a causa de la pluja, i de la Comunitat Minera es va passar el més ràpidament possible a la Casa de Cultura. Allà es va fer una breu explicació de què és la Festa dels Miquelets, la qual es celebra el primer cap de setmana de setembre. L’explicació va anar a càrrec del Josep Maria Morales Padollers i de l’Enric Montoliu.

Posteriorment, per tal de mantenir una conversa sobre la realitat territorial olesana, la jornada va cloure amb un debat informal a la mateixa sala. Hom es va referir a la incidència de la B-40, un cop acabada, sobre la xarxa viària d’Olesa; la posada en valor d’Olesa en relació amb el pol turístic de la muntanya de Montserrat; el futur del primer parc rural de Catalunya, creat a Olesa de fa poc; la situació del terme en el límit del Geoparc de la Catalunya Central; i altres temàtiques. L'acte va ser presidit per l’alcaldessa d’Olesa de Montserrat, Sra. Pilar Puimedon, acompanyada pel regidor d’Obres i Edificació, Sr. Miquel Riera. Ambdós van tenir unes paraules de reconeixement a la SCG per haver escollit la seva localitat com a objecte d'estudi i lleure. [Jordi Ramoneda, Pau Alegre i Joan Soler Gironès]