Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Dissabte 14 d'abril se celebrà la sortida d'estudi de primavera del curs 2017-18 de la Societat Catalana de Geografia. Val a dir que l'estació de l'any es va deixar sentir pel mullader meteorològic que va presidir la jornada. No cal pas recordar les dites populars sobre les pluges d'abril. Geògrafs i geògrafes saben prou bé la raó científica d'aquesta circumstància climàtica adversa davant la qual no cal retrocedir, i, és per això, que la bona colla de socis o sòcies, amb nombrosos acompanyants d'ambdós gèneres, no es van arrugar i, fidels a la cita convinguda, van fer cap a Olesa de Montserrat.

 

 

La convocatòria de la Junta de Govern de la SCG havia estat motivada pel guiatge ofert pel consoci Joan Soler Gironès, jove graduat en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. De Soler Gironès hem resumit diverses publicacions de la seva autoria, totes elles dedicades a la difusió del coneixement del territori i la societat d'Olesa de Montserrat i termes veïns. No cal dir, doncs, que la proposta d'una sortida d'estudi dedicada a la descoberta dels paisatges desconeguts d'aquells paratges era prou llaminera. A l'autocar mateix, durant el breu transport de l'expedició, es pogué comprovar l'encert de la decisió. L'esplèndid dossier distribuït pel guia, assegurava una ruta geogràfica magnificent. Així, abans d'arribar a la localitat, el pas pel tram ja obert de la B-40 per Abrera, va permetre apreciar la importància d'aquesta gran autovia orbital de l’àmbit metropolità des del punt de vista de la mobilitat i l’ordenació territorial, sense oblidar els impactes visuals i ambientals ocasionats al paisatge i al territori, els quals han motivat oposicions aferrissades en el passat proper.
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Ramoneda Civil, Jordi (2018): "Olesa de Montserrat i els seus paisatges desconeguts, resum de la sortida d'estudi de la SCG (14 d'abril de 2018)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92701.htm

 

 

Un cop visitada la B-40, o també coneguda com l’Autovia Orbital de Barcelona, el grup va creuar una part del nucli urbà per anar a visitar l’aflorament geològic de les Ribes Blaves, situat al nord d'Olesa, a tocar de la carretera de Vacarisses i de Terrassa (km 10 de la carretera B-120; 250 m alt.). En efecte, la sortida no es va abocar al coneixement del nucli urbà olesà. Tot el matí va ser dedicat, mal que el cel fos encapotat, però amb temperatura agradable, al coneixement del paisatge de la banda septentrional del seu terme. La geografia urbana, social i política es va deixar per havent dinat. A les Ribes Blaves, hom pogué admirar aquest geòtop, indret de parada obligada per la seva singularitat i perquè també és un element clau per interpretar la formació geològica de Catalunya. Cal afegir que es troba a la xarnera dels Catalànids i la Depressió Central? Actualment, aquest espai és objecte de treballs de restauració paisatgística impulsats per l’Ajuntament per posar remei a les afectacions que l’han deteriorat d'ençà mitjans del segle passat. De fet, la carretera d’accés a la Urbanització Ribes Blaves, molt a prop del trencall amb la B-120, presenta un gran esvoranc ja que està construïda sobre les farines de falla (pissarres triturades del Paleozoic). Hi ha un projecte de desviament d’aquesta carretera per terrenys propers, sobre un antic abocador i que permetrà la seva restauració.

 

 

 

De les Ribes Blaves estant, els i les expedicionàries van iniciar una caminada d'uns vuit quilòmetres i mig per tal de trepitjar, malgrat el fangueig pastat per les pluges dels darrers dies, els veritables paisatges desconeguts d'Olesa de Montserrat, aquells que no van poder copsar ni els excursionistes més versats en la travessa clàssica de Sant Salvador de les Espases, la qual anava de l'antiga estació de Renfe fins a la del baixador de la Puda dels Ferrocarrils de Catalunya (ara de la Generalitat), ambdues desaparegudes de fa anys.

Fins a l'ermita romànica de Sant Pere Sacama (467 m alt.), la ruta s'enfila entre vegetació de pi blanc i alzinar i segueix el camí de la travessa clàssica. Es va desistir de pujar a la Creu de Saba per l’amenaça de pluja, per la boira persistent al cim i perquè el corriol estava relliscós. La Creu de Saba (595 m alt.) és un lloc des d'on es poden contemplar panoràmiques esteses des del mar pel curs baix del Llobregat, en un dia clar i assolellat, a més a més de contemplar mitja dotzena de comarques.

  seguir >>>

 
La foto de les Ribes Blaves és d'J. Ramoneda (SCG)
Teniu més fotografies de la sortida a L'Àgora de la Geografia

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
27 d'abril de 2018
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat