Una selecció de recursos digitals per enriquir la geografia a l’aula.
Eines i recursos per a l'ensenyament de la Geografia    [2/3]

<<< retrocedir  Aquest exemple pot semblar absurd. Un llibre de text de 200 pàgines pot semblar-ho encara més. Però qui és el culpable d’aquesta situació? Els autors dels llibres, no, ja que estan sotmesos a nombrosos condicionants i compleixen l’encàrrec d’una editorial. Les editorials, tampoc, ja que se cenyeixen al currículum i afirmen que els seus llibres no són res més que una eina. El currículum, tampoc, perquè no obliga a utilitzar un llibre de text. El professorat, sens dubte, tampoc, ja que la culpa és del sistema educatiu i de la societat. Podria semblar, doncs, que la culpa d'aquesta conjectura no és del llibre de text, sinó del mal ús que se’n fa. En canvi, per posar un altre símil absurd, diríem que als Estats Units tenen un problema amb el mal ús que es fa de les armes de foc, o directament amb les pròpies armes de foc? Quan els objectes perillosos es compten per milions i són en mans de gran part de la població, és inevitable que se’n faci un mal ús, i per tant que s’hagi de plantejar la seva regulació.

Ja sigui pels llibres de text, per la formació del professorat o per la inèrcia d'una geografia regional arcaica mal combatuda, una gran part de l'ensenyament de la geografia es manté ancorada en compartiments o calaixos inconnexos: el relleu, els estats, el sector primari, el sector secundari, el sector terciari, la població... En el millor dels casos, se sol afegir un tema nou, que pot fer referència als reptes del futur (és a dir, desigualtats i problemes ambientals). En general, els exercicis se centren en preguntes de tipus descriptiu o explicatiu. Els procediments estan en un segon pla, especialment a segon de batxillerat, curs en què les proves de selectivitat preuniversitàries reforcen l'enfocament d'una geografia per calaixos i explicativa. No es contemplen, per exemple, la cartografia (molt menys els SIG), l'elaboració de gràfics o el tractament estadístic de dades. Per tant, s'aprecia un dèficit d'enfocaments més moderns, com l'experimentació, el treball en equip, la recerca, la realització de propostes o la formació en valors. En definitiva, es projecta una imatge de disciplina poc útil i no orientada a la resolució de problemàtiques espacials.

Les TIC-TAC

Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement) no són la solució a tots els problemes exposats anteriorment, però sí que poden ser una eina útil per millorar l'ensenyament de la geografia. Alguns dels seus avantatges són els següents:

• Permeten adaptar el ritme d'aprenentatge a l'alumnat.
• Estan disponibles independentment de límits horaris o geogràfics.
• Afavoreixen l'accés a continguts reals i adequats al nivell i interessos de l'alumnat.
• Són adaptables a diferents metodologies: classe magistral, projectes, classe invertida, comunitat d'aprenentatge, etc.
• Potencien la recerca i selecció d'informació.
• Són útils per al treball en grup.

seguir >>>