El 20 de juliol d’enguany es va efectuar l’acte de lliurament del Premi Rafel Llussà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest premi es concedeix als tres millors treballs de final de màster (TFM) dels alumnes del Màster Interuniversitari en Polítiques i Planificació de les Ciutats, l’Ambient i el Paisatge (PPCEL), organitzat conjuntament per la Universita IUAV de Venezia, la Universita degli studi de Sassari, la Faculdade de Arquitetura de la Universidade de Lisboa, la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Al l’acte de lliurament també hi va participar la Societat Catalana de Geografia.

L’ acte es va desenvolupar en tres parts. A la primera, el professor Eduard Bru, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, va dissertar sobre La transformació olímpica de Barcelona 25 anys després: paisatge i llegat urbà al Parc de la Vall d’Hebron. A la segona part la coordinadora del màster, Matelda Reho, i el president de la Societat Catalana de Geografia, Josep Oliveras, van dedicar unes breus paraules en record de Rafel Llussà i la tercera part va ser, pròpiament, l’entrega del premi que va anar a càrrec de dues membres del Jurat, les professores de geografia Isabel Salamaña i Pilar Riera.

El senyor Bru va guanyar el concurs per a la transformació urbana de l’àrea de la Vall d’Hebron, una de les quatre àrees olímpiques de Barcelona ’92 que va significar una transformació importantíssima de l’entorn on es va desenvolupar. La comparació d’imatges del barri i dels condicionants físics d’aquella zona a peu de Collserola abans de la transformació amb l’actualitat va fer evident la dificultat inicial per transformar una part de la ciutat molt marcada per un relleu accidentat i unes construccions urbanes senzilles en un espai olímpic modern que acollís una part de les instal·lacions requerides pels Jocs.

A la Vall d’Hebron es van edificar les instal·lacions per al ciclisme, el tenis, el tir amb arc i el voleibol, a més de 500 habitatges per a la premsa, que un cop acabats els Jocs es van posar a disposició dels veïns i veïnes de la ciutat. Una de les apostes de l’ordenació proposada per Bru va ser el Parc de la Vall d’Hebron (prop de 9 ha), que envoltava l’àrea olímpica. Dins del parc s’hi va construir una rèplica del Pavelló de la República a l’Exposició de París del 1937. La zona va quedar articulada des del punt de vista viari per la nova Ronda de Dalt.

La segona part de l’acte es va iniciar amb la glossa per part de la senyora Reho i el senyor Oliveras de Rafel Llussà com a geògraf i com a persona. En Rafel Llussà (1957-2014) va tenir un paper fonamental en l’aprovació del màster suara esmentat. La seva capacitat de negociació i optimisme van fer possible, en paraules de la senyora Reho, que el màster tirés endavant i superés les dificultats administratives que suposava fer-lo entre les Josep Oliverasdiferents universitats que l’imparteixen. El senyor Oliveras va fer un breu repàs de la trajectòria professional de Llussà, a més de valorar trets de la seva personalitat, ja que es coneixien personalment. L’entusiasme i el compromís personal van ser dos dels aspectes que més van marcar, al seu parer, la vida d’en Rafel.

L’any 2016, la Universitat de Girona va publicar les bases del premi Rafel Llussà, que s’atorgaria als TFM del Màster PPCEL. El primer premi està dotat de 1.000 euros i els segon i tercer, de 500 euros. Els treballs que hi optessin havien d’haver estat elaborats a partir de l’any acadèmic 2010-2011. El jurat, representat a l’acte per les senyores Salamaña i Riera, va anunciar els tres guanyadors: el primer premi va recaure en Giulia Tola per “La città per immagini”, per l’originalitat del tema; el segon premi va ser per a Guglielmo Ricciardi, per “Qual è il waterfront possibile? L'area orientale di Lisbona al tempo dei cambiamenti climatici”, per l’aproximació metodològica i l’actualitat del tema; mentre que el tercer va ser per a Matteo Berzi “Gli Spazi di frontiera tra cooperazione territoriale e sviluppo _locale. Il caso della Cerdanya” per l’ús intel·ligent del concepte de frontera.

L’acte va finalitzar amb l’entrega i felicitacions als guardonats o els seus representants. [Elisabet Sau]