<<< retrocedir  El savoir-faire dels guies que van organitzar la jornada ens va estalviar de pagar entrades als diversos llocs visitats, un d’ells el Fòrum de la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, que era el centre administratiu, religiós i judicial de la ciutat en època imperial. S’hi conserven columnes corínties, un carrer amb vestigis de clavegueram i una part de la basílica. Ja prop del migdia, vam fer cap al Mercat Central, obra modernista degudament restaurada per garantir-ne la funcionalitat, que bullia amb l’animació pròpia del dissabte i que va permetre algun piscolabis (a base de sushi) dels assistents més afamats, i vam arribar a la Rambla Nova, després d’una passejada pels carrers de l’eixample de principis de segle XX, on encara es conserva alguna casa amb hort annex.

Un cop a la Rambla Nova, el professor Casadevall va remarcar el peculiar nom d’aquest vial, que fa pujada en direcció al mar i acaba, al balcó del Mediterrani, en un espadat, que esdevé una esplèndida miranda de la part baixa de la ciutat. Pel que fa a les explicacions principals, Robert Casadevall parlà de la Rambla Nova com a eix comercial de Tarragona i com un de les principals vies que estructuren la ciutat moderna, que se’ns presenta més o menys concèntrica si un pren com a referència la plaça Imperial Tàrraco, on confluïen les carreteres de Lleida i València amb la de Barcelona, que hi arribava per la Rambla Vella, la qual ressegueix el traçat de la muralla que hi havia en època medieval i que no fou enderrocada fins el segle XIX.

Per la Rambla Vella vam accedir al circ romà. De primer vam pujar part damunt de les graderies que es conserven i des d’allà el professor Oliveras va explicar la disposició del recinte rectangular, el qual arribava fins més enllà de l’actual seu de l’Ajuntament i completava una pista d’arena, de notables dimensions, on s’efectuaven curses de bigues i quadrigues, a part d’altres manifestacions i desfilades. Seguidament vam baixar i ens vam ficar sotes les voltes que sostenen les graderies (podien acollir fins a 20.000 espectadors) i vam fer-nos càrrec de l’animació que hi devia haver en dies de competició. Encabat, vam pujar al Pretori (residència reial a l’edat mitjana), des de la terrassa del qual hom gaudeix d’una àmplia panoràmica del Camp de Tarragona, tancat per l’amfiteatre de muntanyes de la serralada Prelitoral, i d’una completa visió de la costa, des del cap de Salou fins la punta de la Móra, amb l’amfiteatre romà sota mateix del promontori rocós que els romans triaren per l’establiment de la ciutat.

Després de dinar al restaurant les Voltes, talment com fa vint anys, vam adreçar-nos a la seu de l’antiga Audiència, seguint el carrer de Cavallers, on vam poder admirar les façanes dels palaus Montoliu i Castellarnau, antigues llars, de fàbrica gòtica i barroca, d’unes de les famílies més influents de la ciutat i actualment seus del Conservatori de Música i del museu d’Història. Ja a l’Audiència, davant una maqueta que representa la Tàrraco del segle II dC a escala 1:500, el professor Oliveras va explicar la disposició de la ciutat romana en

un pla inclinat vers el mar, que havíem tingut oportunitat de recórrer en sentit invers durant el matí, tot copsant aquesta disposició de l’urbs, en terrasses successives. Així mateix, parlà del proveïment d’aigua a Tàrraco mitjançant aqüeductes, del traçat de la Via Augusta i de l’ocupació del territori immediat en petites parcel·les, els mansus que amb el temps havien de donar lloc a les masies.

A la sala d’actes de l’antiga Audiència, el professor Casadavall ens parlà de l’evolució de Tarragona des de perspectives econòmiques, urbanes i socials. En especial, tractà dels plans que guiaren l’eixample de la ciutat, del creixement dels barris perifèrics, com és ara Torreforta, Campclar i Bonavista, i de les intervencions realitzades per resoldre-hi problemes de fragmentació social; de la degradació de la part alta de Tarragona i de les actuacions que malden per evitar que esdevingui refugi de població marginal. Abans de cloure la visita, encara hi hagué temps d’efectuar una breu passejada pels carrers del centre històric, a la part alta de la ciutat, fins arribar a la Catedral de Santa Tecla, emplaçada al lloc de l’antic temple de Júpiter, de veure un tall de la muralla i de copsar en diferents llocs el reaprofitament de làpides i ares romanes. Comptat i debatut, va ser una jornada intensa, que va servir per entendre una mica més Tarragona, descobrir coses que n’ignoràvem i prendre consciència de l’interès que sempre té tornar-hi. [Enric Bertran]
 

La fotografia de Robert Casadevall amb el grup a la Rambla Nova és de C. Pasadas (SCG)