El 25 de febrer de 2017, la SCG va organitzar una passejada per aprofundir en els canvis socials i urbanístics de l’actiu i reivindicatiu Nou Barris de Barcelona. Gràcies a la perspectiva de la història més recent i al profund coneixement demogràfic i sociològic d’en Toni López, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (que creix a Nou Barris i s’hi desenvolupa com investigador), vam poder visitar aquests barris amb una mirada crítica i optimista. Crítica, per repassar aquells moments històrics que van fer créixer la ciutat de Barcelona a base de barraques, autoconstruccions i pisos de mala qualitat, i optimista en veure com les associacions de veïns s’implicaven i encara continuen participant amb els responsables del desenvolupament urbanístic per formar part de la construcció urbana i social de la ciutat. Cal dir que la sortida es va acompanyar de copiós material explicatiu (textos, plànols, fotografies...), i de l’obsequi del llibre Vivendes del Governador, una història urbana, de la col·lecció "Remodelacions Urbanes", editat per la Generalitat de Catalunya, material que va ajudar a comprendre millor l’evolució d’aquest districte de Barcelona.

Abans de començar el recorregut, es va fer un repàs de la historia i origen de Nou Barris. Des de la ciutat-jardí, l’hospital de salut mental, el barraquisme a Canyelles, les cases barates de principis del segle XX, els moviments obrers sindicals, l’habitatge públic dels anys 90. Els nou barris tenen en comú el seu origen 100% obrer. Durant bona part del segle XX, aquests barris van ser invisibles per la resta de la ciutat de Barcelona. Als nou barris de l’inici de les associacions veïnals dels anys 70, la Guineueta, Roquetes, Verdum, la Prosperitat, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Torre Baró, Cuitat Meridiana i Vallbona, s’hi han afegit actualment els barris de Canyelles (segregat de la Guineueta), Vilapiscina, Torre Llobeta, Porta, Turó de la Peira i el darrer, el de Can Peguera.

Des de l’inici del recorregut vam comptar, també, amb la valuosa col·laboració d’en Jordi Borja, llicenciat en sociologia i ciències polítiques, diplomat en Geografia i màster en Urbanisme, que formà part del gabinet d’arquitectes i urbanistes de Joan Bosch, que presentà un projecte al concurs públic per urbanitzar els barris de Torre Baró, Vallbona i Trinitat Vella, encara durant el franquisme, i que va restar com a projecte reivindicatiu, perquè recollia les inquietuds i demandes de les associacions de veïns. Les associacions de veïns de Nou Barris van esdevenir un referent de la lluita associativa a nivell internacional, amb anècdotes com la del conductor que va segrestar l’autobús que conduïa per tal de demostrar la viabilitat d’arribar fins a Torre Baró, on no arribava cap transport públic. Actualment, però, alguns sectors d’aquests barris estan començant a conèixer, tot i que de forma molt incipient, un procés de gentrificació.

Comencem l’Itinerari davant dels darrers tres pavellons que han quedat com a testimoni de l’antic l’Hospital Mental de la Santa Creu, dirigit pel doctor Emili Pi i Molist. Actualment és la seu del districte, a més de la policia urbana i d’una biblioteca. El conjunt que constava de 12 pavellons va ser inaugurat el 1889 i clausurat el 1987. La plaça i l’avinguda que actualment conformen l’entorn d’aquests tres edificis vertebra tota una part del barri.

Les fotografies són de R. Giménez-Capdevila (SCG)

Ens dirigim cap al conjunt de cases barates de Can Peguera, que és el darrer polígon de cases barates. El conjunt de 512 cases va ser construït entre 1929 i 1932. Els primers habitants censats foren majoritàriament treballadors de l’Exposició Universal del 1929. En Toni López ens fa unes lectures de descripcions dels seus habitants que ens transporten als anys 30. Aquests barris immigrants tenien una composició demogràfica ben singular: els pares i els fills. Actualment són vivendes protegides, de 42-43 metres quadrats.

Seguint l’itinerari, agafem l’autobús L-82, que ens porta fins a dalt de Torre Baró, on gaudim d’una perspectiva única sobre la ciutat i Collserola. La Torre del Baró havia de ser un hotel de la ciutat-jardí, però la manca de pressupost va fer que l’obra quedés aturada. Es coneixia també com la Casa Foradada. Seguint les vistes i l’explicació, veiem com Roquetes i Torre Baró queden desconnectats de la ciutat. El barri s’ha construït a base d’autoconstruccions, sobretot després de la guerra civil, i a partir del Pla Comarcal del 1953 entren en un buit legal. El 1969 el Pla Parcial de la Trinitat Nova en preveu enderrocament. El 1985 s’intenta desplaçar la població a la plaça de l’Eucaliptus (promoció privada i pública). El resultat és, encara avui, un barri desordenat, on encara es veu el resultat del ràpid i intens creixement de la ciutat.

  seguir >>>