...els assistents prou carregats de valor i curiositat vàrem caminar cap al mirador de la Creu del Codó, llavors sí, una bona estona sota la pluja, fet que impedia veure el paisatge imponent de la serra de Busa i els Bastets però que ens va regalar una estampa ben curiosa de núvols, boires i rocam més pròpia de la narrativa i pictòrica nipona que de casa nostra.

<<< retrocedir  Un cop a Sant Llorenç de Morunys, la Sala de Plens del consistori es transformà en una animada taula rodona entre els assistents, alguns representants municipals, agents turístics i emprenedors locals. Els temes varen ser diversos i prou variats; així, el col·loqui va incloure reptes i oportunitats però també debilitats i un bocí d’autocrítica del model socioeconòmic de la vall. En Txema Marcos, tècnic turístic de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord va defensar un model conservador i familiar de la marca Port del Comte, apostant per una diversificació de l’oferta però sense oblidar tot allò del què ja disposa la vall. Les paraules del Regidor de Turisme, en Ferran Ginestà, no van anar en línia diferent però sí va remarcar l’aposta pel diàleg entre els diferents agents locals i sobre una possible mancomunitat municipal, donada la poca quantitat d’habitants i la gran extensió i urbanització disseminada a la qual cal prestar els serveis bàsics necessaris. En aquesta línia, també va sorgir el tema del manteniment i desenvolupament de l’escola rural i la manca de natalitat, així com les minses ofertes

laborals per al jovent si no és al sector turístic, un grapat de restaurants i hostals encarats al món de l’esquí, o a la indústria del guix, bàsicament concentrada a l’empresa Knauf, dedicada als contraplacats i derivats del guix per a la construcció, al terme de Guixers. Així, Marcos exposà la necessitat de treballar amb eines presents pensant en el futur per fugir d’un estancament del creixement, més que visible, però sobretot per evitar una pèrdua de població.

La Montse Vilalta, també present a la taula rodona, era sens dubte l’exemple de jovent preparat que vol trencar amb la inèrcia laboral de la comarca i ha decidit emprendre un projecte de feina. En Josep Pintó, també emprenedor local, representa aquella franja d’edat amb experiència que resta arrelat al territori i vol recuperar l’activitat que, en les seves pròpies paraules, és la única alternativa viable possible al turisme de segones residències i d’esquí: el sector primari. Fa un temps, endegà un projecte de conreu d’agricultura biodinàmica, amb especialitat en

pomes de muntanya -importades del Tirol del Sud (Itàlia)- que ha esdevingut un negoci rendible, com ens va descriure a la sala, reforçant amb unes interessants fotografies la seva teoria de la necessitat d’un canvi de qualificació de sòl urbà a sòl rústic per a una ordenació més equitativa del territori. En Francesc Regàs va tornar a raonar sobre algunes qüestions històriques i socials contemporànies atès les preguntes qüestionades d’alguns assistents i, finalment, vàrem donar per acabada la tertúlia.

Obsequiats amb alguns tríptics, fulletons i mapes de la comarca, marxàrem tot acomiadant-nos dels nostres amfitrions. Encara, però, vàrem aprofitar el recorregut per la vila closa fins a l’autocar per fer-hi algunes compres de productes locals, abans d’encarar el viatge de tornada per la nova ruta que ressegueix la riba del Cardener -embassat a la Llosa del Cavall-, que s’ha convertit darrerament en la via principal per anar a la Vall de Lord. Un vial que ajuda, ara sí, a relacionar-se amb Solsona. [César Pasadas]