El passat 19 de març es va presentar, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, el llibre Deu anys d’Anuari territorial de Catalunya (2003-2012): Una dècada de transformacions, projectes i debats, editat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT). En l'acte de presentació van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Josep Maria Llop, president de la SCOT; Oriol Nel·lo, professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Moisès Jordi Pinatella, coordinador de l’edició; Jordi Julià, expert en infraestructures, i jo mateixa, en qualitat d’expresidenta de la SCOT i directora de l’edició.

L’origen de l’Anuari territorial de Catalunya el trobem a l’any 2002 amb l’arribada d’una nova junta de la SCOT presidida pel biòleg Jordi Cañas. Es volia aprofitar la llista de correu electrònic Territori —que recopilava des del 2001 notícies d’actualitat territorial— per a resumir les transformacions, els projectes i els conflictes principals del territori català al llarg del temps. El suport econòmic, tècnic i administratiu de la Diputació de Barcelona, de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de l’IEC va permetre fer realitat el projecte.

A partir de la idea inicial, els dos codirectors del primer Anuari —Juli Esteban i Àlex Tarroja— van concebre’l com una publicació que permetés realitzar una cronologia ordenada dels diversos esdeveniments que afecten el territori. L’objectiu era facilitar informació accessible sobre l’evolució del territori que pogués ser útil com a matèria primera per als estudiosos i permetés mantenir la memòria dels fets que tenen transcendència en la seva transformació. El criteri principal de selecció dels articles de l’Anuari era la repercussió mediàtica, per bé que, mitjançant preguntes a professionals i experts, la recerca de planejament en tràmit o tramitat, o la consulta a publicacions locals, es fan emergir temes i àmbits territorials poc tractats. L’estil de redacció se situava a mig camí entre el diccionari enciclopèdic i el periodisme de divulgació científica, i evitava entrar en l’ús d’expressions valoratives i d’opinions dels redactors.

Entre el 2003 i el 2012 es van publicar 1.495 articles sobre 875 temes, atès que bona part es van repetir en diversos anuaris. Des del punt de vista de les grans categories, l’urbanisme ha estat el gran protagonista (43,0 % dels articles redactats), seguit pel medi ambient i la mobilitat (cadascun amb el 24,2 %) i, molt per darrere, per la governança (3,2 %) i els plans territorials (2,9 %). La resta de temes (2,4 %) s’han classificat com a "altres". Pel que fa als àmbits territorials, destaca la Regió Metropolitana de Barcelona (amb el 30,6 %), seguida de les comarques gironines (15,3%) i el Camp de Tarragona (10,9%). D’altra banda, cal subratllar que els deu anys d’Anuari territorial de Catalunya no haurien estat possibles sense l’equip de direcció, de coordinació, d’edició, de documentació i de redacció. En total, hi ha prop de cent persones involucrades en el projecte.

Més enllà de l’ampli volum d’articles publicats, no podem oblidar que el període que tracten els anuaris (2003-2012) té un interès especial pel context econòmic (el boom immobiliari i la crisi econòmica), polític (amb unes dinàmiques caracteritzades, a Catalunya, per la presència dels governs tripartits) i social (amb la implantació creixent del discurs per a una nova cultura del territori) en què s’ha produït.

Avui dia el projecte de l’Anuari territorial de Catalunya continua ben viu. Això sí, el ritme de publicació d’articles s’ha reduït a causa de la disminució de les aportacions econòmiques de les institucions que hi donen suport. Tots els anuaris territorials de Catalunya es publiquen al portal web Territori, que permet, a més, fer cerques temàtiques, territorials i temporals. Amb prop d’un milió i mig de visites i mig milió d’usuaris únics, s’ha convertit en un referent sobre temàtica territorial per a tècnics, polítics, acadèmics, membres d’entitats i ciutadans. [Mita Castañer]