<<< retrocedir  El passeig per l’antic barri de la Vilanova de Mar o de la Ribera, s’inicià al mateix Born, on s’exposà com era aquella part de la ciutat, cenyida per les velles muralles amb els baluards que des del de Jonqueres i bastió de Sant Pere, pel del Portal Nou i pel del convent de Santa Clara amb la torre de Sant Joan, anaven a trobar el mar al baluard de Llevant. Aquest sector va ser l’escollit pel duc de Berwick per atacar la ciutat, ja que en ser el sòl de naturalesa sorrenca era molt més fàcil obrir-hi trinxeres i minar les defenses. Amb la capitulació de Barcelona i l’edificació de la fortalesa militar amb la corresponent esplanada, l’anomenada Ciutadella, es va obligar a enderrocar unes 1.000 cases, van desaparèixer totalment o parcialment 42 carrers i es va desplaçar prop del 20% de la població. Les cases les hagueren d’enderrocar els mateixos propietaris sense cap dret a indemnització.

En grup ens dirigírem primer cap a l’avinguda del Marquès de l’Argentera per exposar com seria l’espai marítim del 1700 amb el seu port vell, a continuació seguírem pel carrer del Rec, per on el rec Comtal anava a parar al mar, i vam poder observar les cases amb els porxos i el que queda de les casetes de la iniciativa del general Lancaster a finals del XVIII. També poguérem comprovar la diferència entre la trama urbana de la part de la ciutat que va ser enderrocada i la de la trama antiga. Fent giragonses passarem pel carrer Bonaire, que ja havíem trepitjat al jaciment del Born, i anàrem cap a la plaça de les Olles, amb una casa amb voladissos i la casa modernista dissenyada per l’Enric Sagnier. Pel Fossar de les Moreres, on hi havia l’Hostal de Santa Eulàlia i hi tocaven els patis del Palau Reial Menor, anàrem cap el carrer de les Caputxes i es comentà l’augment dels voladissos i arcs sobre els carrers, conseqüència de la densificació de la ciutat emmurallada. Entràrem pel carrer de l’Argenteria fins el carrer de Basea, on poguérem admirar les restes d’antics palaus, el més important dels quals, amb una torre notable, era el 1714, segons l’Albert Garcia Espuche, propietat del noble austriacista Gaspar de Berart i de Cortada, capità de la Coronela. Donàrem la volta a Santa Maria del Mar pel carrer de Sombrerers, on ens fixàrem en els esgrafiats de la casa Gispert, una entre altres que vàrem veure i que utilitzaven aquest sistema decoratiu de les façanes.

A la placeta d’entrada al carrer Montcada comentàrem la formació del barri, a partir de dos camins que sortien de l’antic portal Major de les muralles del segle XIII situat a la plaça de l’Àngel. El camí de mar, que és l’actual carrer de l’Argenteria i el camí de la Bòria i Corders, que era el camí que menava cap a França i Roma. Al llarg del primer es formaria la Vilanova de la Mar, on hi havia l’església de Santa Maria de les Arenes, mentre que al llarg de l’altra camí es formaria la Vilanova del Mercadal o de la Bòria. La unió entre els dos ravals es travaria a través del carrer de Montcada per on més o menys discorria la riereta del Merdançar. El carrer Montcada l’urbanitzaria aquesta família noble a partir dels terrenys donats per Berenguer IV a Guillem Ramon de Montcada per l’ajut al comte en la conquesta de Tortosa.

No entràrem directament al carrer esmentat, sinó que altre cop pel passeig del Born seguírem pel de Flassaders per veure l’entrada principal de la Seca o fàbrica de moneda per al Principat de Catalunya, amb el prepotent escut borbònic a la façana, que encunyà diners fins en temps del regnat d’Isabel II. D’aquí, pel carrer de la Cirera i l’arc de Sant Vicenç, anàrem altre cop al de Montcada, on es comentaren les característiques dels palaus gòtics catalans, amb les finestres coronelles, la galeria del pis superior i la torre lateral. També es passà revista a la propietat i destí dels diferents casals i famílies que els ocuparen, amb especial atenció al número 20 o Palau Dalmases, on tingué la seu la Societat Catalana de Geografia i que en temps de l’arxiduc va ser embellit pel seu propietari Pau Ignasi de Dalmases, marquès de Villalonga, fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats i ambaixador de la Generalitat de Catalunya a Madrid i a Londres.

Pel carrer de la Barra de Ferro, on es pogué comprovar la rehabilitació i transformació en museu d’un altre palau (el Gomis), seguirem cap el de Vigatans i carrer de la Carassa, dit així per una cara esculpida en pedra d’una senyora, que decora el xamfrà d’una casa assenyalada com a prostíbul. Travessàrem el carrer Princesa i per la plaça de la Llana i carrer de Corders anàrem a la plaça de Marcús on hi ha la capella del seu nom, del s. XII, i sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ja que d’aquesta plaça i immediacions, des de l’edat mitjana fins a finals del XIX era

el lloc de sortida de correus i diligències. En els seus entorns hi havia nombrosos hostals, dels quals encara queda algun record. A banda i banda del carrer d’Assaonadors, es pogué contemplar el que queda de la casa del gremi, amb la imatge del seu patró Joan el Baptista, i a l’altra banda el palau gòtic dels segles XIII i XIV que va ser de la família Massanet i el 1714 era de Josep Puigxuriguer que controlava el negoci de les ametistes del Montseny, Un bell palau transformat ara en un estrany museu del Mamut, en mans d’una empresa russa que s’ha dedicat al comerç d’importació d’objectes de luxe.

Aquí es donà per acabat l’itinerari, en el qual es comentaren moltes més coses del barri de la Ribera, com la tipologia dels edificis artesanals, el paper del rec Comtal en l’establiment d’activitats preindustrials, les activitats artesanes i comercials que sorgiren al barri, la seva població, la transformació del barri com a conseqüència de la formació de l’eixampla, les migracions espanyoles d’abans i després de la Guerra Civil, les noves migracions al barri, la gentrificació de determinats sectors del mateix barri, les operacions de rehabilitació, etc., sense deixar de banda el tema de la transformació radical de part de la Ribera com a conseqüència del 1714.