Per Tarragona i rodalies corre entre unes quantes persones la creença que en els propers anys augmentarà notablement el nombre de turistes xinesos, cosa que estaria relacionada amb la possible implantació d’uns casinos de joc.

És sabut que a la Xina dels darrers emperadors es considerava que els tres grans vicis practicats per qui els podia tenir eren el joc, la luxúria i la droga, i per més revoltes culturals que s’hi hagin fet els vicis sempre costen d’eradicar, i sempre hi ha la possibilitat que sorgeixin en qualsevol moment.

Per evitar que els xinesos siguin temptats en el joc, els seus governs comunistes-capitalistes l’han prohibit en tot el seu extens territori, amb l’excepció de l’enclavament de Macau, l’excolònia portuguesa.

Respecte al turisme, el xinès és un dels que més ha crescut en els darrers anys, i així l’any passat es considerava que el nombre total de turistes era de l’ordre dels 100 milions de persones.

Ara bé, el 70% de les sortides turístiques tenen com a lloc de destí els enclavaments de Hong-Kong i Macau, situats a banda i banda de la gran badia que forma el riu de les Perles a la seva desembocadura i a una distància entre ells de 70 km que cobreixen en una hora una gran quantitat d’embarcacions.

La resta de les destinacions turístiques dels xinesos es troben majoritàriament en països veïns Corea, Vietnam, el Japó, etc., mentre que a Europa només en van arribar uns 3 milions en visites ràpides, de veure en 7 o 10 dies diferents ciutats.

A Espanya només en van arribar uns 200.000 al llarg de l’any, i la ciutat preferida d’Europa per visitar és París, perquè tenen molt interioritzada la icona de la torre Eiffel i perquè els hi agraden les grans concentracions urbanes monumentals amb moltes botigues de luxe i grans magatzems.

Cal esmentar que el turisme de sol i platja no els hi interessa, igual que els japonesos, perquè la morenor està mal vista. És un indicatiu de procedència rural i de treballs poc apreciats.

A Macau els xinesos no hi van pas a visitar els antics edificis portuguesos catalogats de Patrimoni Mundial per la UNESCO, sinó que hi van pel joc i per la luxúria. Les seves visites poden ser de l’ordre d’un sol dia o, fins i tot, si procedeixen de l’altra banda de la badia, poden ser estades d’unes 5 hores. Hi van més persones soles o en grup que acompanyades de la família, que en el cas xinès seria de només 3 persones. En el cas d’anar en parella, l’acompanyant no sempre sol ser l’esposa legal.

Pel que fa al joc, a Macau hi ha uns 28 establiments de joc o casinos que proporciona a la ciutat el 70% dels ingressos entre activitats directes i induïdes. L’any 2005 a Macau hi van entrar 19 milions de turistes, gairebé tots xinesos disposats a temptar la sort en els casinos, a practicar activitats amb final feliç o les dues coses, i aquesta xifra ha anat augmentat en els darrers anys, ja que cap al 2010 era de l’ordre d’uns 30 milions, i provocava tot un grapat de problemes als habitants de la ciutat per l’augment de la pol·lució ambiental, de la delinqüència i de la prostitució.

Els principals casinos són el Venetian del grup de Las Vegas Sands, el MGM Grand Macau, el Grand Lisboa, etc. Entre aquests grans establiments hi ha el del grup Melco que és el grup que sembla vol establir-se al costat de Port-Aventura. Es titula La ciutat dels somnis i ocupa unes 4,2 hectàrees. En ell hi ha unes 450 taules de joc, 1.400 màquines escurabutxaques i salons de joc privats que no són perquè hi juguin les famílies.

El recinte disposa d’hotels, una gran discoteca, uns 20 restaurants, diferents espectacles i una immensa superfície comercial. Els jocs practicats solen ser els corrents de tots els casinos (ruleta, bacarà, pòquer, etc.), més alguns d’orientals (sic bo, fan tan, keno, etc.)

A Macau, el joc pur tendeix a esterilitzar-se i a presentar-se com una diversió i distracció acompanyada d’espectacles, concerts, bon menjar i establiments comercials. Un informe de Philippe Pons especificava que es tracta de disfressar els casinos en uns Disneylands de la Fortuna.

Avui Macau ha desbancat Las Vegas com a capital internacional del joc, ja que a menys de 5 hores de distància de Las Vegas hi viuen 400 milions de persones, i, en canvi, en el cas de Macau, n’hi ha uns 3.000 milions i amb un creixent poder adquisitiu.

Malgrat que un bon nombre d’ells juguen a crèdit que procuren els anomenats junkets o organitzadors dels viatges dels jugadors, crèdits que han de tornar al seu lloc de residència i que si no es tornen poden ser motiu de represàlies i d’algunes misterioses desaparicions.

En resum, seria estrany que augmentés notablement el nombre de turistes xinesos a la Costa Daurada, fora que els portessin els junkets, i en aquest cas no m’agradaria que, com expliquen diferents informacions, el joc desestabilitzés la societat, i les poblacions més afectades es convertissin en seus de grups infractors dels codis civil i penal.

Ja se sap que les piles de diner obtingudes en determinades activitats alimenten les temptacions de fins i tot els empleats públics i els representants polítics més benintencionats. [Josep Oliveras: "El turisme xinès i els casinos de joc", Diari de Tarragona, 9 de juny de 2014, p. 22]