El dimecres 9 d’abril es celebrà a la sala Pi i Sunyer de l’IEC l’acte conjunt de la Societat Catalana de Geografia i de la Delegació del Col·legi de Geògrafs de Catalunya/Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, dedicat a les Experiències de treball de joves geògrafs. Després d’unes breus introduccions a càrrec dels presidents de la Societat i del Col·legi en què destacaren la voluntat d’organitzar conjuntament alguns actes amb la finalitat de posar de relleu la profitosa col·laboració entre ambdues entitats. Unes associacions que tot i tenir objectius diferents mantenen en comú la necessitat de contribuir a millorar els coneixements dels geògrafs i de prestigiar la seva professió.

En primer lloc Ignasi Ballús, un berguedà format a la Universitat de Girona en la qual està finalitzant un màster ambiental, exposà la seva contribució a L’elaboració de la Via Catalana, des de la Geografia i a través del SIG. Explicà els problemes inicials de l’Assemblea Nacional Catalana per organitzar per mitjà de mapes en paper el recorregut de la cadena humana pel dret a decidir que es va realitzar l’11 de setembre passat. Es tractava de fixar la ruta per on discorreria la cadena i els trams que calia establir a fi que s’acomplissin els objectius fixats i no sorgissin problemes logístics. L’organització s’havia d’ocupar de demanar les autoritzacions administratives als ajuntaments dels municipis per on passaria la cadena, s’havia de dissenyar la ruta, obtenir cartografia per gestionar l’actuació, establir la logística de l’organització i resoldre nombroses problemes de gestió i planificació.

Davant la complexitat d’utilitzar cartografia manual els màxims responsables de l’organització accediren a que s’utilitzés un

Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), malgrat no saber ben bé el que era, encara que algun conegut els havia parlat de la seva eficàcia. L’Ignasi Ballús es prestà com a voluntari per fer-se càrrec de la planificació de la ruta per mitjà del SIG. Utilitzà un SIG d’escriptori i els programes d’ArcGis, QGis i l’MSExcel. Primer s’hagué de resoldre si la ruta per cobrir Catalunya de nord a sud per mitjà de la cadena humana havia de passar per la Costa Brava o bé per Girona-Figueres. Per criteris geogràfics s’escollí que passés en el tram gironí per l’interior i no per la costa. Es van fer 15 versions de la ruta fins arribar a l’opció definitiva. En total s’havien de cobrir 393 km. que passaven per 86 municipis i que es dividiren en 778 trams. Cada tram comptava amb un responsable i un grup de voluntaris per fer-se càrrec de l’organització i problemes logístics en el seu tram corresponent; en total es va comptar amb uns 5.000 voluntaris. El nombre de participants és molt difícil de saber-lo exactament. En línia es van inscriure unes 400.000 persones, a les quals se’ls assignava un tram en funció del seu lloc de procedència, però hi hagué moltes més persones que se sumaren a l’acció sense haver-se inscrit prèviament. No cal dir que tot l’itinerari quedà completament cobert, i que alguns mitjans de premsa contraris a la manifestació popular, que utilitzaren un helicòpter per fotografiar algun tram sense omplir, no aconseguiren l’objectiu.

Gràcies al SIG es va poder facilitar l’adscripció dels inscrits als diferents trams i que aquests coneguessin amb anticipació el lloc exacte on havien d’anar per fer la cadena, així com altres indicacions per cobrir les necessitats d’avituallament, descans o urgències sanitàries. L’èxit va ser extraordinari.

L’Ignasi Ballús acabà el seu relat afirmant que la geografia jugà el seu paper en l’èxit, ja que el traçat inicial era clau i sense el SIG i un sistema informàtic potent, l’organització i distribució de la gent pels diferents trams hagués estat impossible.  seguir >>>