<<< retrocedir  Finalment, la professora Cànoves es va centrar en exposar la radiografia de la situació en el cas espanyol, qüestió tractada en el Capítol 9 del llibre escrit pel professor Anton, i les principals conclusions extretes de l’anàlisi realitzat en el llibre, així com en d’altres revisions fetes per ella mateixa i altres investigadors recentment. Així doncs, Cànoves va posar de manifest la joventut dels estudis de turisme des d’una perspectiva geogràfica i la necessitat que, en un context on el turisme és un dels principals sectors econòmics, no només es doni més pes i es dediquin més esforços a aquest àmbit de recerca, sinó també que es posi èmfasi en el desenvolupament de marcs teòrics sòlids que vagin més enllà dels tradicionals estudis de cas.

No obstant això, la professora Cànoves va destacar el paper actiu que han tingut el sorgiment de grups de recerca i també la consolidació d’estudis de grau, postgrau i doctorat en la majoria d’universitats, en el procés d’institucionalització de la geografia del turisme en el context espanyol. Una altra de les qüestions exposades per la ponent i tractada abastament en el llibre en cadascun dels casos, és la necessitat de fomentar la internacionalització de la recerca mitjançant la publicació en revistes indexades com la via més efectiva (almenys fins el moment) per donar projecció internacional a la recerca del país.

Seguidament va prendre la paraula Julie Wilson, coeditora del llibre, qui va aprofitar la seva intervenció per explicar els orígens de la publicació, els quals estan estretament lligats a inquietuds compartides i converses mantingudes amb el professor Anton i, molt especialment, a un esdeveniment científic organitzat l’any 2010 pel Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la URV (grup on ambdós desenvolupen la seva activitat investigadora), mitjançant el qual es va donar peu a l’emergència d’una xarxa europea d’investigadors amb interessos compartits.

Concretament, Wilson va manifestar que la principal motivació per emprendre un projecte d’aquestes característiques fou aconseguir una publicació que, més enllà de les esteses revisions de temàtiques emergents o més rellevants en l’àmbit de la geografia (o les geografies) del turisme, es convertís en un altaveu de la recerca de gran qualitat que s’està duent a terme a Europa i que tendeix a ser invisible en els canals de difusió acadèmics per haver estat publicades al marge de l’hegemonia de l’anglès, en definitiva, per una simple qüestió lingüística.

La coeditora va reconèixer, tanmateix, la gran complexitat derivada del procés d’edició de l’obra tant des del punt de vista de les dificultats de trobar investigadors de referència interessats/disposats a participar-hi en cadascun dels països/àrees (cosa que ha derivat en la impossibilitat d’incloure capítols sobre tots països/àrees europeus com es tenia previst inicialment per tal d’assegurar una alta representativitat del contingut tractat), com des de la perspectiva de la laboriositat de coordinar efectivament un procés que, amb nombrosos participants implicats (autors però també editors) procedents de diferents tradicions acadèmiques i diversitats lingüístiques, va requerir un alt grau de sensibilitat i responsabilitat a l’hora de traduir/homogeneïtzar a l’anglès la informació inclosa en els capítols per tal de respectar al màxim la voluntat dels autors i les especificitats de cada regió.

A continuació, l’altre editor de l’obra, Salvador Anton, tot complementant les aportacions de la seva companya, va explicar que els orígens de la publicació estan estretament lligats a discussions (en el sentit anglès de la paraula) recurrents que ha mantingut amb Wilson en relació a la traducció (o més ben dit, traspàs) i la idoneïtat d’utilitzar certes paraules o conceptes en diferents llengües, unes qüestions certament controvertides i que sovint no es tenen en compte en els processos de traducció. En aquesta direcció, Anton posà de manifest el

paper de la llengua a l’hora de construir el pensament geogràfic en cada país i de la problemàtica en relació a l’existència d’universos de coneixement no explorats en tradicions de recerca desenvolupades al marge de l’hegemonia de l’anglès predominant en l’àmbit acadèmic.

El professor Anton va posar èmfasi, tot seguit, en el valor afegit del llibre des del punt de vista no només de l’aportació de nombroses referències (més de 650) als circuits internacionals de difusió de la recerca, sinó també de posar sobre la taula la paradoxa amb què es troben actualment nombrosos investigadors, els quals, tot i ser coneixedors de la necessitat d’internacionalitzar la seva recerca, tenen també la voluntat i l’interès de mantenir les seves arrels i tradicions de pensament. Aquestes posicions, segons els editors de l’obra, són completament lícites i no necessàriament incompatibles, sempre i quan se sobrepassin les barreres del llenguatge.

Així doncs, a mode de conclusió, Salvador Anton va afirmar que, en un context caracteritzat pel capitalisme neoliberal acadèmic, els reptes de la geografia del turisme són principalment dos: 1) reforçar la seva rellevància com a àmbit de recerca amb entitat pròpia i 2) potenciar la vegada la cross-fertilització entre les diferents tradicions acadèmiques. En aquesta línia, Anton va destacar que, per un costat, és necessària una major sensibilització respecte el poliglotisme i la diversitat d’aproximacions a la geografia del turisme per part dels investigadors i revistes pertanyents al context angloamericà; i, per l’altre, un major esforç per part dels investigadors provinents de tradicions de recerca no angloamericanes en preparar publicacions en anglès que, sense deixar de banda les especificitats del seu context, connectin amb els debats presents en el mainstream de la geografia del turisme a nivell internacional. [Cinta Sanz Ibáñez]

Les fotografies de l'acte són de C. Sanz