Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
   
 

La primera conferència de l’any 2014 va ser impartida el 14 de gener pel soci Alexandre Nobajas, en l’actualitat professor de geografia humana de la Keele University (Anglaterra). La presentació del jove conferenciant va anar a càrrec de Carme Montaner, la qual va explicar que aquest s’havia llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona el 2007, que va realitzar un màster en Sistemes d’Informació Geogràfica per la University of Edinburgh el 2008 i que s’havia doctorat en geografia per la Universitat de Barcelona el 2013 amb una tesis sobre els orígens geogràfics i històrics de l’aigua mineral envasada a Catalunya. També va assenyalar que havia estat becari de formació del personal investigador de la Universitat de Barcelona i professor de geografia a la University of Leicester durant els anys 2011-2013. La geògrafa Carme Montaner va acabar la seva presentació dient que el camp de recerca d’Alexandre Nobajas no restava circumscrit únicament a la geografia cultural. Així, va destacar les seves aportacions al camp de la història de la cartografia i, en particular, els seus treballs d’anàlisi de mapes històrics a partir de l’ús de les tècniques dels Sistemes d’Informació Geogràfica.

Tot seguit, va prendre la paraula el conferenciat que, durant els cinquanta minuts que va durar la seva exposició, ens va fer una síntesi clara i precisa dels principals aspectes estudiats a la seva tesis doctoral. Nobajas va realitzar, en primer lloc, una breu introducció sobre els factors que van predisposar una part de la societat catalana a consumir aigua mineral envasada. En primer lloc, va explicar com la demanda d’aigua mineral envasada va néixer arran de la introducció i difusió de la

 
 
 
La fotografia de la il·lustració és d'E. Bertran (SCG).

 

nova cultura higiènica il·lustrada, en la qual els balnearis van jugar un paper molt important. Però, també com a conseqüència de les deficients xarxes de subministrament d’aigua potable de les ciutats catalanes durant el segle XIX i una bona part del segle XX, una deficiència que va quedar dramàticament palesa en el cas de Barcelona arran de l’epidèmia de tifus de 1914. Una epidèmia provocada per la contaminació de la xarxa de subministrament d’aigua potable i en la qual van morir més de 2.000 persones.

A continuació, Nobajas va explicar que per satisfer aquesta demanda d’aigua mineral envasada calgué resoldre un seguit de problemes. El primer i més important de tots va ser trobar un tipus d’envàs idoni per a la conservació i el transport de l’aigua. Un problema que es va solucionar a partir del moment que s’inicià la producció industrial d’ampolles de vidre. El conferenciant també va parlar de com, en un principi, el consum d’aigua mineral es limitava, bàsicament, als balnearis i estava vinculada als tractaments mèdics per guarir diferents problemes de salut. Però, a finals del segle XIX l’aigua mineral va començar a ser consumida com a aigua de taula envasada no per a curar malalties o trastorns de salut, sinó per a prevenir-ne. Un canvi substancial que va conduir a un augment i generalització del consum d’aquest tipus d’aigua.

Després, Nobajas va parlar dels factors físics que van condicionar la distribució geogràfica de les plantes envasadores d’aigua mineral. Sobre aquesta qüestió va explicar que si bé, en un principi, els valors paisatgístics de l’entorn on s’ubicaven les plantes d’envasat no constituïen un factor molt important, això, però, va anar canviant a mesura que avançava el segle XX. A continuació, va parlar dels factors humans que condicionaven la

 

distribució geogràfica de les plantes envasadores d’aigua mineral. En relació a aquesta qüestió, va dir que si bé, en un principi, la producció i consum d’aigua mineral estava circumscrita a la geografia humana dels balnearis existents a Catalunya, aquesta geografia va anar canviar a partir del moment que van començar a posar-se en explotació fonts d’aigua mineral que no estaven vinculades a cap instal·lació balneària. Tanmateix, la distribució geogràfica d’aquestes noves plantes d’envasat d’aigua mineral va estar condicionada per un factor humà: la seva relativa proximitat a la xarxa de ferrocarrils existent.

Nobajas va dedicar la darrera part de la seva conferència a explicar, a tall de conclusions, que la geografia i la història de l’aigua mineral envasada a Catalunya no segueixen una evolució lineal. Així, va explicar com a partir de mitjans de la dècada de 1920 el consum d’aigua mineral envasada a Catalunya va entrar en una fase de declivi constant, de la qual no es va començar a recuperar fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Un declivi degut, segons Nobajas, a la difusió de la penicil·lina durant la dècada de 1930, que va reduir l’activitat terapèutica dels balnearis i a l’inici de la cloració, a començaments del segle XX, de l’aigua potable subministrada a les grans ciutats occidentals i que en el cas de la ciutat de Barcelona va tenir lloc l’any 1925. Un cop acabada la seva exposició es va obrir un animat torn de preguntes entre el públic assistent. [Francesc Nadal i Piqué]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Nadal Piqué, Francesc (2014): "L'aigua mineral envasada a Catalunya: els orígens. Ressenya de la conferència d'Alexandre Nobajas a la Societat Catalana de Geografia, SCG (14 de gener de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90741.htm

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
10 de febrer de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat